Ja tocava
Després de les tonteries que hem arribat a sentir sobre el tema de l'aeroport: que si la culpa és d'Ibèria, que si els treballadors tenen raó, llegeixo amb satisfacció, a la pàgina 18 de l'Avui, la notícia de la presentació de la primera querella criminal contra els senyors que van envair il·legalment les pistes d'un aeroport internacional i van comprometre el trànsit aeri a tota l'Europa del Sud durant un dia sencer.
Si senyors, una querella criminal és el que mereixen aquests individus. Ni negociacions ni sancions administratives: han de ser jutjats com el que són, una colla de xoriços. Punt.
Si jo, després de creure'm injustament tractat per la noia que crec que és de justícia que em tiri, decideixo interrompre el trànsit aeri de qualsevol aeroport del món plantificant-me al mig de la pista, la policia em desallotjaria d'immediat i de ben segur em posarien a disposició judicial per una pila de delictes contra la seguretat aèria, el dret a la circulació, etc, etc. I bé que farien.
Com que aquests senyors gaudeixen de la feliç condició de ser treballadors, una espècie de passaport a la irresponsabilitat penal i fins i tot moral, el que es fa és asseure-s'hi a negociar i oferir-los, a sobre, garanties de continuitat. M'ataca, sincerament, la salivera prèvia al vòmit, en pensar-hi. Repugnant.
L'associació que presenta la demanda exigeix que els treballadors de handling que van ocupar les pistes paguin de la seva butxaca tots els costos del seu comportament i si fos necessàri demanen recórrer a l'embargament dels seus béns personals, presents o futurs, fins que hagin complert. Més justícia em sembla impossible demanar-la. Si cal, que treballin la resta de la seva vida només per pagar les indemnitzacions multimilionàries que seran necessàries i si s'han de vendre la casa que se la venguin. Això sempre i quan no es decideixi que han d'ingressar a presó, que seria el més lògic i si fóssim en un país més civilitzat no crec que triguéssim gaire, a veure'ls entre reixes.
I no cal que sentim més tonteries, la culpa no és d'Iberia ni d'Aena. Aquí l'única responsabilitat és dels empleats que van ocupar les pistes, per acció, i del govern espanyol, per omissió. Perquè també és fort que la policia trigui hores i hores en presentar-se a les pistes i fer fora als esmentats xoriços a cops de porra i pilotes de goma. Ja que ens foten cada any aquest dineral en impostos, almenys que tinguem les porres i els furgons a punt quan se'ls necessita, cony, que tenim pressa.
Si senyors, una querella criminal és el que mereixen aquests individus. Ni negociacions ni sancions administratives: han de ser jutjats com el que són, una colla de xoriços. Punt.
Si jo, després de creure'm injustament tractat per la noia que crec que és de justícia que em tiri, decideixo interrompre el trànsit aeri de qualsevol aeroport del món plantificant-me al mig de la pista, la policia em desallotjaria d'immediat i de ben segur em posarien a disposició judicial per una pila de delictes contra la seguretat aèria, el dret a la circulació, etc, etc. I bé que farien.
Com que aquests senyors gaudeixen de la feliç condició de ser treballadors, una espècie de passaport a la irresponsabilitat penal i fins i tot moral, el que es fa és asseure-s'hi a negociar i oferir-los, a sobre, garanties de continuitat. M'ataca, sincerament, la salivera prèvia al vòmit, en pensar-hi. Repugnant.
L'associació que presenta la demanda exigeix que els treballadors de handling que van ocupar les pistes paguin de la seva butxaca tots els costos del seu comportament i si fos necessàri demanen recórrer a l'embargament dels seus béns personals, presents o futurs, fins que hagin complert. Més justícia em sembla impossible demanar-la. Si cal, que treballin la resta de la seva vida només per pagar les indemnitzacions multimilionàries que seran necessàries i si s'han de vendre la casa que se la venguin. Això sempre i quan no es decideixi que han d'ingressar a presó, que seria el més lògic i si fóssim en un país més civilitzat no crec que triguéssim gaire, a veure'ls entre reixes.
I no cal que sentim més tonteries, la culpa no és d'Iberia ni d'Aena. Aquí l'única responsabilitat és dels empleats que van ocupar les pistes, per acció, i del govern espanyol, per omissió. Perquè també és fort que la policia trigui hores i hores en presentar-se a les pistes i fer fora als esmentats xoriços a cops de porra i pilotes de goma. Ja que ens foten cada any aquest dineral en impostos, almenys que tinguem les porres i els furgons a punt quan se'ls necessita, cony, que tenim pressa.
enviat per El Director a la/es
7:00 a. m.
1 comentaris:
Jo els fotria fora sense miraments. Ni reunions de 4 hores ni polles, amb perdó. Però no hi ha dret de que a sobre es surtin amb la seva. Si volen reclamar alguna cosa, estem en un Estat on s'accepta, però la llei imposa uns límits que aquest personatges es van veure amb la facultat i el poder de passar-se pel forro. Si fos per mí, al carrer tots i sense dret de cobrar ni l'atur.
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici