Vaga

3 d'agost de de 1981. Al voltant de 13.000 controladors aeris als Estats Units inicien una vaga després de llargues negociacions amb el govern Federal. Com és habitual volien cobrar més i treballar menys. La nació queda absolutament paralitzada i les pèrdues econòmiques són estratosfèriques. Aquí és on entra en joc la grandesa d'un president, Ronald Reagan en aquest cas. El millor president nord-americà del segle XX trobà una solució d'allò més raonable i eficaç: tots al carrer. En 48 hores 11.359 controladors aeris foren despedits i no només això, sinó que el propi President firmà una "lifetime ban" (prohibició vitalicia) per cadascun dels treballadors, amb la qual cosa no podrien ser recontractats mai més per la FAA (Federal Aviation Agency). Per acabar d'arreglar l'assumpte el secretari general del sindicat de controladors fou obligat, per un jutge federal, a pagar 1.000 $ (de 1981) per cada dia que durés la vaga, que fou declarada il·legal immediatament. Una allau de peticions inundà l'oficina federal de l'aviació i en pocs dies totes les places quedaren cobertes de nou, amb gent contenta de poder fer la feina en les condicions existents i sense exigències de nen malcriat. Una vegada més, el camí a seguir és l'americà, el de l'èxit. El que no es pot consentir és que un col·lectiu com els controladors, els treballadors de terra o els pilots prenguin com a hostatges, abusant del seu poder, els clients de l'aviació comercial que han pagat religiosament el seu bitllet. L'Estat ha de fer molt poques coses, acostumem a dir, però si una l'ha de fer i ben feta és garantir, per tots els mitjans, que els contractes es compliran i l'ordre s'imposarà, si cal per la força i despedint a qui faci falta. Dret a la vaga, d'acord, estúpid però què hi farem. Sempre que compleixi els requisits legals per prendre aquest nom i es garanteixin els serveis mínims, és clar. Si no això no és vaga, això és deixar l'empresa a l'estacada, no treballar perquè no et dóna la gana i quan et dóna la gana i ocasionar pèrdues incalculables a milions de persones que no tenen absolutament res a veure amb les teves reivindicacions. Ho pots fer, d'acord, només faltaria que fóssim esclaus, però accepta les conseqüències i que igual com tu tens dret a deixar tirada l'empresa quan et sembla, ells també tenen el dret a fotre't fora quan els sembli. És una simple qüestió de justícia. D'això que han fet avui al Prat, en altres èpoques se'n deia xantatge o segons com segrest, definit pel diccionari com retenir algú contra la seva voluntat. Un altre debat seria ja discutir si tenen o no raó per queixar-se aquests individus que avui han anul·lat completament l'aeroport de Barcelona, que a mi, ja ho avanço, em sembla que cap ni una. I és que no cal ser sempre originals, senyors: 1981.