Compte

Ahir Josep Pla parlava de mi:

“Mentre no hi hagi més que una literatura de diumenge a la tarda, escanyolida i precària, una literatura fet a estones perdudes - les estones que deixen lliure les altres feines-, el perill d’aquestes romàntiques deliqüescències serà permanent. Com menys vocació hi hagi per l’esperit, més emfàtic i hiperbòlic serà. Una de les coses millor d’Ors ha estat crear un professionalisme modest però autèntic”

Escriure a les estones lliures que deixen les altres feines? Ara, ves.
Em temo que amb això de les romàntiques deliqüescències es deu referir a les metàfores que acostumo a fer, aquelles que utilitzo parli de què parli. Volen ser molt profundes i ni jo mateix sé ben bé què volen dir.
Quan he llegit el paràgraf em pensava que acabaria amb un coma Jordi. Però sempre està bé que Pla et dediqui unes línies, encara que siguin aquestes, és clar. I que siguin escrites fa 90 anys.
Es veu que això d’escriure vol temps i treball i no n’hi ha prou amb escriure de tant en tant el que et ve de gust. Tant fàcil que semblava tot fins ara.
Tot això ve arran de Quadern Gris, el primer volum de l’obra completa del mestre Pla. És ingent la quantitat d’esforç i de temps que hi devia abocar als seus 21 anys. La feina que s’amaga darrera cada descripció en aparença insignificant fa pensar molt seriosament en la veritable petitesa d’això que pretenem escriure cada dia. I em sembla entendre, de les paraules de Pla, que és la vida el que hi has de dedicar si vols fer-ho bé i ho estimes i no les estones lliures que et deixen les altres feines.
Hi ha moltes coses que ens hem de replantejar si no volem fer el ridícul, aquí i ara.