divendres, de juliol 28, 2006

Inauguració

És la il·lusió d'encetar un paquet, d'estrenar una joguina. La tens a les mans i no pots esperar ni un segon més, t'hi has de posar. Saps que tindràs tot el temps del món per gaudir-ne, que probablement te n'arribaràs a cansar, però avui i ara que no t'emprenyin, hi vols jugar.
L'Estable, doncs, es trasllada, s'ha traslladat per ser més exactes. Avui estrenem casa i amb la novetat espero que vingui tot allò que faltava al zulo que ens acollia fins ara. Em comprometo a actualitzar-lo cada dia, per molt que costi. Com diu sempre el tiet: si vols dedicar-te a escriure, escriu. Punt.
Com en qualsevol cosa, si de veritat la vols la pots aconseguir, però voler-la vol dir estar disposat a fer el que calgui per tenir-la. Escriure, segons diuen, no és cap regal: exigeix sacrifici, compromís, dedicació i els resultats són, moltes vegades, incerts. El més difícil és prendre la decisió, triar aquest camí i no un altre. Un cop fet, però, ja saps què et toca.
El camí és llarg i feixuc, però és aquest el que porta als teus somnis i no un altre. Aquest és el que has de seguir i deixar l'autopista per qui va a la platja, que si vols fer el cim són abruptes els camins que hi menen.
Que serveixi, aquest canvi de llar, com a rúbrica d'una decisió que com totes les importants és arriscada. Aquí comença un nou projecte i a tots els qui dieu que he canviat us dono la raó, he canviat perquè vull fer alguna cosa de veritat, ja n'hi ha prou de la covardia de deixar els somnis pel futur, de resignar-se a ser no el que sempre has volgut sinó el que creus que et portarà menys problemes. Contra la resignació, contra el deixar que dels teus somnis se n'encarreguin els altres. No et planyis de la teva covardia, si el que vols és escriure agafa el teclat i comença: el futur comença ara i aquí.

El xampany ha estat servit, senyors, alcin la copa i brindin amb mi. Benvinguts.

2 comentaris:

Blogger El Director ha dit...

Brindem, doncs, feliços de veure que no som els únics en canviar i prendre el llarg camí...

1:23 a. m.  
Anonymous Pau ha dit...

Quan deixes la demagògia, m'encanten els teus articles. Llarga vida al blog.

11:40 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici