Ressaca

De nit no hi penses, no tens temps entre gintònic i gintònic. Quan baixes del taxi davant de casa i tens feina per seguir el camí més fàcil cap a la porta, el recte, ja intueixes que aquelles dues últimes copes potser no han estat tan bona idea, al final. Treva nocturna i amb el sol surt la factura, l'altra factura d'una nit al Tirsa. La primera la paga el tiet, d'acord, no ens queixem. Ara bé, la segona arriba tan bon punt t'aixeques i déu n'hi do el recàrrec que porta. I aquesta si que ja te la descompten directament. El cervell sembla que suri a la deriva, incapaç d'agafar-se a res sòlid. No és ben bé mal de cap, que ja hem après que el gintònic no n'acostuma a incloure. És un mareig de molt mala educació, una falta de respecte del teu cos a tu que exigeix arrepenjar el cap sense treva. Retardes tan com pots el lamentable moment d'aixecar-te del llit amb el cap fent voltes per asseure't immediatament a la cadira del costat. El viatge fins al lavabo no és directe en aquestes condicions. Aviat el sopar fa el camí invers i és acollit bastant a contracor per una tassa de vàter poc acostumada a aquests banquets. És més de conformar-se amb el que sobra, ella.
Un absurd intent d'esmorzar i ja veus que el dia es perd, t'arrossegues fins l'hora de dinar i aconsegueixes com pots escriure l'article, però cada cop veus més clara una cosa: tot té un preu i tots l'hem de pagar.