La Milagros i la prostitució

Fa dies que els volia parlar d'aquesta perla que oferia la Milagros Pérez Oliva a El País sobre la prostitució:

"La prostitución siempre se ha nutrido de la pobreza [sí, com la construcció, el servei dels restaurants o el futbol professional], pero esta nueva esclavitud [nova, Milagros? Mira que n’he arribat a sentir, de tonteries sobre el tema, però que és un fenomen nou és la primera vegada. Potser hauria de llegir més El País] está ahora en manos de poderosas mafias internacionales, cada vez más violentas [això té alguna base empírica o és només la vella tradició oral del periodisme, que tot és cada vegada més greu i terrible?] que trafican con mujeres, con armas y con drogas. ¿Qué garantía tiene el diario de que esas atractivas chicas que se ofrecen en sus páginas no son esclavas sexuales de esas mafias? [Home, jo tampoc no tinc cap garantia que tu no siguis una esclava d’aquestes màfies, però si el que et preocupa és l’esclavitud, tinc entès que ja està prohibida i perseguida severament, almenys aquí, així que si el teu diari té alguna sospita que algun dels seus anunciants té dones en règim d’esclavatge, que el denunciï de seguida; no acabo de veure clar que la solució sigui simplement deixar de publicar-los els anuncis.] El que la prostitución no esté prohibida no significa que los medios no tengamos responsabilidad [responsabilitat de què, Milagros? d'assegurar-vos que es prohibeixi aviat per satisfer els vostres deliris progres però sense perdre-hi diners respecte la competència?]. Y aquí entra en juego un nuevo factor a considerar. Conforme la realidad se vuelve más cruda y más cruel [sí, abans tothom viva molt millor, ja ho sabem, especialment les putes. Quins temps!] también aumenta la sensibilidad social [De totes maneres, en honor a la veritat, cal dir que potser sí que hi ha alguna relació causal entre aquest augment de la sensibilitat social que dius i la cruesa de les condicions de les putes. El que no tinc tan clar és el sentit de la causalitat. Al cap i a la fi, sempre que la prostitució ha estat tolerada i acceptada per la societat, com a la Grècia clàssica i a l’Holanda d’avui, les seves condicions de feina i de vida, pel que expliquen, han estat sensiblement millors. A l’Iran d’avui, en canvi, conegut per la seva ultrasensibilitat social amb el tema (per motius religiosos) tenen el costum de matar-les a cops de roc]. Cada vez es más difícil mirar hacia otro lado. Y la misma sensibilidad [estupidesa, en dic jo, però vaja] que lleva a muchas personas a dejar de comprar zapatillas deportivas fabricadas por manos infantiles [sí, gran èxit, els nens passen precisament a prostituir-se] o consumir perca del Nilo por la forma en que se pesca puede considerar intolerable que haya discrepancia entre lo que un diario proclama y lo que hace. Si muchas entidades financieras, empresas y grandes multinacionales se han visto obligadas a acuñar términos como banca ética, comercio justo o responsabilidad social de la empresa [sí, acuñar términos i ja està, perquè la realitat que pretenen descriure aquests términos és més aviat difusa…afortunadament], es porque cada vez hay más ciudadanos a los que no les da igual cómo se consiguen los beneficios.
Ése es el signo de los tiempos que vienen, y ésa es la sensibilidad que predomina entre los lectores que estos días me han llamado. ¿Son estos lectores un reducto de fundamentalistas de lo políticamente correcto? Valorarlo así podría ser un error [sí, i també podria no ser-ho].
No quiero, queridos lectores, que por tratar de ser ponderada en mis argumentaciones, crean que soy ambigua [no pateixis, Milagros, que no ho hem cregut ni un moment, et coneixem prou bé]. Esta Defensora considera que esos anuncios no deberían publicarse en este diario. Sé que se trata de una muy vieja polémica y que los tiempos de crisis que vivimos no son los más propicios para tomar una decisión de esta naturaleza. Pero teniendo en cuenta que la vicepresidenta del Gobierno se ha mostrado dispuesta a intervenir [gràcies a Déu, ja estic molt més tranquil] para que la prensa deje de publicar anuncios de contactos [prohibir-ho, vols dir?], tal vez fuera buena idea acelerar el debate [sí, accelerar-lo tant que amb prou feines si el veiem, no? Ja me’ls conec els debats dels progres]. Mejor dar ejemplo, como hemos hecho otras veces, que actuar obligados [home, sí, però sempre que valgui la pena actuar, i és això el que discutim precisament]."