dimecres, de desembre 05, 2007

Seducció

Aquests dies d'estudi i examens són un caldo de cultiu immillorable per generar reflexions sobre la naturalesa i causes del sistema universitari i sobretot per anar donant forma mental al rebuig intuitiu, passional, que m'inspira el funcionament de la meva universitat.
Amb els recursos que tenim avui (bàsicament Internet) em sembla evident que la feina del professor es redueix, exclusivament, a la seducció. Els llibres expliquen i demostren teoremes amb molta més eficàcia que la immensa majoria de professors i si vols apunts, notes, etc. clica aquí. Però queda, com deia, la seducció per la matèria. A mi m'és pràcticament impossible dedicar el meu temps i la meva atenció a comprendre una cosa que no m'interessa, per això em costa tant l'economia financera, la comptabilitat o plegar camises de màniga llarga.
I la majoria no ho tenen en compte. O potser tant se'ls en fot.

2 comentaris:

Anonymous Anònim ha dit...

Veig que ja no necessites els apunts d'econometria... o si? Jo ja et dic que desde Belgica costa molt moure cables, pero si preguntes pels apunts alli segur que els trobes... Contestam per facebook.
Alvaro

1:25 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Molt d'acord!

Espero que disfrutis de les classes de Macroeconomia I amb la senyora Cusolito. Et podria estar explicant eqüacions diferencials, i quan t'adones que en realitat parla de creixement econòmic, és massa tard per treure cap profit del curs. Les matèmatiques no haurien de ser el cor d'una assignatura com aquesta, resoldre a la pissarra l'àlgebra no és essencial. Se suposa que això ja s'ha ensenyat abans. I si no està clar, que donin més cursos de matemàtiques, cursos de l'estil PEI (per nivells) que siguin opcionals, obviament.

A mi que em copiin la resolució de problemes matemàtics a la pissarra no m'aporta res. Jo vull professors que m'expliquin què és interessant d'aquesta assignatura, què és que fa que hi hagi gent que hi dediqui la vida.

Es nota que no has tingut el senyor Rubio de professor d'economia financera. Ell pensava que els actius Arrow-Debreu ere beautiful, amazing, fantastic. Sentia un entusiasme sincer que intentava transmetre usant el seu anglès parcialment oblidat.

11:32 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici