diumenge, de juliol 01, 2007

District of Columbia

Calor, molta calor a la capital federal dels Estats Units. District of Columbia, m'agrada com sona. 8 hores de son plàcid (aquesta vegada des de Zurich) interromput només per un parell de snacks i la lectura intermitent d'Atlas Shrugged (confesso que després de 2000 pàgines, les 1000 de Fountainhead i les 1000 d'Atlas, se'm comencen a fer una mica pesats Ayn Rand i el seu egoisme racional) i una hora més pels tràmits d'immigració. El premi: Welcome to the United States. Venir a la capital sempre em fa gràcia. De fet Washington és la ciutat que em va presentar els EUA per primera vegada i en discussions amb col·legues ultraliberals salvatges que també gaudim de la feliç condició de proamericans impenitents, Washington i tot el que representa donen molt de si. Perquè al cap i a la fi no és més que una mastodòntica ostentació de poder públic, per bé que nord-americà. Quan insultem, amb periodicitat diària, Brussel·les i l'euroburocràcia que ofega la llibertat i la creativitat individual, bla, bla, sempre hi ha l'espavilat que surt amb el cas del District of Columbia i les inacabables avingudes curulles d'edificis oficials. I el cert és que Washington és una ciutat de geometria absolutament parisenca i de fet no és gens estrany, ni cap casualitat: Pierre Charles l'Enfant, nascut al barri de Les Gobelins de París i format a l'Academia Reial del Louvre, es va encarregar a finals del XVIII de la planificació minuciosa d'una superfície d'uns 200 quilòmetres quadrats entre els estats de Maryland i Virgínia que s'havia de convertir en la capital dels naixents Estats Units d'Amèrica.
Però en fi, avui no toca tornar a entrar en el debat sobre la mida òptima de l'Estat.
Pel que fa a mi, si els interessa, vinc a passar-hi unes setmanes col·laborant amb un think-tank de l'òrbita de l'American Enterprise Institute i la Heritage Foundation. Em dedicaré fonamentalment a l'anti-ecologisme. Ja els aniré explicant què em sembla el món dels think-tanks, un invent que a Europa no acaba de quallar. Algú havia de començar.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici