Lliçons

Un comentarista qüestionava el meu article 'De veritat només n'hi ha una' esgrimint quatre idees de Popper. Deixant de banda algunes imprecisions pel que fa als ensenyaments exactes de Popper, el cas és que les hipotesis enunciatives de l'esquerra (especialment pel que fa a l'economia) pertanyen al conjunt de les hipotesis que ja han estat refutades empíricament. Popper explicava que un requisit perquè una teoria pugui rebre el nom de científica és que sigui incompatible amb determinades observacions empíriques. Per exemple: la proposició, intuitivament versemblant, 'tots els socialistes són deficients mentals' es podria considerar, en el moment de formular-se, científica, perquè una simple observació d'un socialista que no sigui deficient mental seria incompatible amb la seva veracitat. És falsable empíricament. És científica. D'acord. Popper defensa que tot bon científic ha d'intentar perpètuament refutar les seves pròpies teories, sí. L'actitud és aquesta. Però estarà d'acord amb mi que un cop una teoria ha estat refutada, per molt científica que fos (com la meva dels socialistes) ja no l'hem de seguir utilitzant. Una cosa és tenir la ment oberta i l'altra persistir en l'error. I negar que un Banc Central dependent del govern acaba portant inflacions més altes o que els impostos desincentiven el treball és precisament insistir amb proposicions falsades per múltiples experiències empíriques i per tant una actitud més aviat poc popperiana i notablement imbècil. Fixi's si m'ho crec que accepto que no tots els socialistes són deficients mentals. N'hi ha que són uns gàngsters, sense un pèl de tontos.