Roma, Joan Pau II (5)

Sabem que si sortim del cercle on som ara, precisament el lloc on comença a reunir-se la gent per accedir demà al matí a la Plaça i formar part de la minoria privilegiada que assistirà en primera persona al que aviat començaran a anomenar funeral del segle, ens costarà molt tornar-hi a entrar. El cas és que tenim l'equipatge a la pensió, pensió que només hem contractat per una nit i exigeix que l'abandonem abans de les deu del matí. Definitivament no tenim altre remei que sortir i arribar tan ràpid com poguem a recollir les maletes i tornar encara més depressa a veure si som a temps de colar-nos com sigui entre la multitud que es disposa a passar la nit del lloro, ja sigui per qüestions de fe o per fornir d'anècdotes curioses els futurs relats als néts o a la web del Sostres.
Entaforats en un dels busos gratuïts que l'Ajuntament de Roma posa a disposició dels fidels per moure's amunt i avall de la ciutat, acompanyats per un nombre indubtablement excessiu dels esmentats fidels i les seves motxilles, ens plantem en un temps raonable a Santa Maria Maggiore i a la nostra nauseabunda pensió. Informem de la situació la russa mentre acarona un dels gats que corren pel pis. No cal dir que no ens permet canviar aquesta nit per la següent; l'únic que vol, si hem de marxar, és que li tornem la clau. Com que ni el local ni la mestressa no inspiren cap mena de confiança preferim deixar-ho córrer i fer el que diu. Agafem les bosses, deixem la clau i sortim al carrer amb la perspectiva de passar dos dies i dues nits a Roma sense habitació, llit, euros, ni res que se li assembli.