Realitat
Repassant unes lectures per l'assignatura de filosofia de la ciència he topat amb aquesta perla de Bruno Latour i Steve Woolgar (The Social Construction of Scientific Facts):
'The set of statements considered too costly to modify constitute what is referred to as reality.'
Suposo que aquesta és una visió excessivament relativista sobre què és la realitat, però la veritat és que veig difícil trobar una expressió més precisa per definir els límits del que cadascú de nosaltres creu i sap (the set of statements considered too costly to modify).
Això m'ha recordat el que explicava fa temps el professor Ray: 'Libertarianism is far and away the most common political orientation among Mensans'. Recordin que Mensa és l'associació que exigeix, per ser-ne membre, l'únic requisit de pertanyer al 2% de la població amb un IQ més alt.
Definint la 'renda intel·lectual' com l'IQ i assumint costos marginals creixents en l'obtenció de coneixement, un simple problema d'optimització matemàtica permetria explicar perquè els socialistes (en sentit ampli) guanyen les eleccions a Catalunya i en canvi els libertarians cabem en un ascensor.
7 comentaris:
hahahaha. Molt bo.
Certament determinista la defició dels professors que cites.
Hahahaha, cada vegada haureu d'engrandir l'ascensor eh. Molt bon comentari
JA JA JA JA JA JA!!! Que bo!!!
Realment els lliberals sou els més llestos!!!! Llàstima que sigueu també els més lletjos ....
Boníssim!
De vegades pertànyer a aquest 2% és deprimen.
Al meu blog (al del mig, entre els maricons i els pirates) ara mateix estic parlant sobre la noció de realitat.
Veig que vaig escriure depriment sense t final.
D'això se'n diu error tipogràfic, que no ortogràfic.
Del fenòmen del 2% aplicat a la democràcia jo en dic "subnormalocràcia". El poder és de la majoria, la majoria és subnormal.
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici