Fiscals

Els demòcrates fa dies que porquegen l'assumpte dels 8 fiscals destituïts aquest mes pel departament de Justícia. Des que controlen el Congrés que no deixen de jugar-hi, talment com nens petits amb una nova joguina. L'últim que se'ls ha ficat al cap és fer declarar sota jurament una pila d'alts càrrecs de la Casa Blanca i del Departament de Justícia i els més joganers no paren de demanar la dimissió del Fiscal General, l'Alberto Gonzalez.

Abans de continuar cal dir que a mi personalment m'entusiasma veure com els diferents caps del Leviatan es mosseguen entre ells i tenen d'aquesta manera menys temps disponible per clavar les seves genives humides i famolenques a la vida i la renda de l'individu. En aquest sentit cal reconèixer l'incontestable paper de l'escàndol Lewinsky, durant l'era Clinton, a l'hora de frenar les mesures més perilloses del president demòcrata i la seva esposa: la Seguretat Social universal i pública, sense anar més lluny. És possible que aquesta sigui la millor herència que els Pares Fundadors han llegat a les futures generacions d'americans.

Dit això, és evident que les acusacions dels demòcrates són d'un ridícul europeu, si se'm permet l'adjectiu en la seva accepció d'hipòcrita i cínic. El que diuen és que rere les destitucions hi ha, agafin-se fort, motivacions polítiques. Sí, jo també m'estic recuperant de la sorpresa. Aquests demòcrates són més aguts del que em pensava. Per mi el cas és molt clar: el Fiscal Federal (US Attorney) a Nou Mèxic discrepa de la política de l'Administració sobre immigració i el de Califòrnia sobre la pena de mort i els foten al carrer. Algú m'explica quin és el problema? El Fiscal General marca la línia a seguir pels fiscals federals a tot el país i aquesta política és una, la mateixa per a tots. Si no ho tinc mal entès a Espanya també funciona de forma similar. Si algun fiscal no encaixa amb aquesta línia tenen tot el dret a destituir-lo. I això, per molt que els demòcrates populistes ho vulguin fer creure, no té res a veure amb la independència del poder judicial. Almenys jo no tenia entès que aquesta independència signifiqués que els Fiscals Federals han de funcionar com un mini-Parlament, amb diferents prioritats i sensibilitats polítiques.

La Constitució deixa ben clar el poder del President per nomenar i destituir com i quan li doni la gana tots els càrrecs polítics de l'Administració i el Fiscal General dels Estats Units, com tots els seus representats (US attorneys) als diferents Estats no són més que això. Cal no confondre aquests fiscals delegats amb els Fiscals Generals de cada Estat, escollits directament per la ciutadania de cadascun, o amb els jutges, que tot i ser en molts casos nomenats pel president (Tribunal Suprem, Corts d'Apel·lacions, etc) no poden ser destituits i no han d'obeir les directrius de l'Administració. Vull dir que les motivacions polítiques són motivacions perfectament legítimes per despatxar un càrrec de confiança.

Entenc que els demòcrates aprofitin qualsevol ocasió per fer la vida impossible al president Bush, costi el que costi, però el que no acabo de veure és perquè es presta la premsa a aquest tipus de jocs miserables.