dimarts, d’abril 03, 2007

La feina del periodista

Fa un parell de setmanes passejava per Los Angeles amb uns amics amants del cinema que es morien de ganes de visitar els estudis de la Metro, a Hollywood. A la porta del complex ens van informar de la necessitat d'abonar 80 dòlars per persona pel tour estandard d'una hora. Tots vam estar d'acord en concloure que la nostra posició a la corba de demanda d'aquest particular servei quedava notablement a la dreta del punt d'equilibri feliçment establert pel mercat. Que era massa car, si volen.
A mi no m'acabava de convèncer la idea que ens quedéssim tots sense veure els estudis i de seguida se'm va acudir una possible solució, que vaig exposar als altres sis viatgers amb tota la innocència que el cinisme permet: - Entre tots em pagueu l'entrada només a mi i jo després us ho explico amb tot luxe de detall i em pregunteu tot el que volgueu, fins i tot-.
Els companys no van encaixar la proposta amb massa entusiasme, tot s'ha de dir; de fet tinc la sensació que no van acabar de copsar la lògica subjacent a la meva idea i el cas és que la van rebutjar amb tot tipus de comentaris degradants i només alguna concessió a l'originalitat.
He d'entendre que tampoc no compren diaris?

2 comentaris:

Blogger Echeva ha dit...

Juasjuasjuas

Ja han arribat els teus amics? Els meus si!!! Avui fem una festeta per celebrar-ho, no? A veure si surt un pla, y sino a casa...

Contestam!!!!

7:31 p. m.  
Blogger Xevi ha dit...

k bona la teva pensada, és una pensada de crack.

3:58 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici