Desigualtat i utilitat

És freqüent sentir com remuga la progressia occidental pel drama de les desigualtats, que 'cada vegada són més grans', etc. De totes maneres, és acceptat més o menys per tothom que la humanitat, i això inclou els més rics però també els més pobres, gaudeix avui de molta més riquesa que fa mil, cent o cinquanta anys. A vegades costa fer-ho entendre, però en fi, a Galileu també li qüestionaven moltes coses, segurament menys evidents.

Si fan una mica de memòria se'n recordaran de tota aquella història de la utilitat marginal decreixent del diner i les implicacions que permetien a alguns justificar la progressivitat de l'impost de la renda per maximitzar la utilitat global (diguéssim que la situació post-robatori, tot i no ser Pareto superior, sí que seria superior en el sentit de Kaldor-Hicks).

Molt bé, tenim que un increment de renda implica una increment d'utilitat superior com més baix és el nivell inicial (de renda). Sembla plausible pensar que donar mil euros a un homeless suposa una diferència a la seva vida molt més substancial que la que li suposa a Bill Gates ingressar un milió de dòlars més.

Conclusió: l'augment de riquesa dels més pobres, encara que alguns mantinguin que la desigualtat en unitats monetàries creix (i tampoc aquí no hi ha consens), ha comportat un augment d'utilitat molt superior per aquests que no pas pels que ja eren rics i és fàcil pensar, per tant, que la desigualtat efectiva, calculada com la diferència en els nivells de benestar real, no ha parat de reduir-se des que tenim ús de raó. La conclusió teòrica sembla consistent amb una intuició que tinc, almenys jo, i que m'inclina a pensar que la diferència entre el meu nivell de benestar i el del senyor Gates és molt menys important que la que existia fa 200 anys entre l'home més ric de la terra i l'individu que ocupava la meva posició exacta a la distribució de la població en funció de la renda.

Potser al cap i a la fi havíem menyspreat el poder de la UMD per corroborar les nostres tesis més optimistes.