Socialisme

Els socialistes a la llibertat de premsa: -'No voy a parar hasta joderte'.-

Així ho explicava Jordi Barbeta a La Vanguardia. No em sorprèn, ni m'alarma, que un delinqüent comú com Antonio Bolaños amenaci un periodista perquè no li agrada el que publica el seu diari. És una notícia poc rellevant, francament. El gos borda, tots ho sabem. Tampoc no em sorprèn que els socialistes posin l'esmentat delinqüent comú com a cap de premsa de la Presidència de la Generalitat. De fet, donat l'elevat nombre de delinqüents (alguns d'ells convictes) que conformen el partit socialista, la probabilitat que algun d'ells ostentés aquest càrrec era, a priori, inqüestionablement alta. Que els comunistes votessin a favor d'entregar la Generalitat al clan Montilla tampoc no hauria de sorprendre ningú a aquestes alçades.

L'únic que de veritat m'esgarrifa de tota aquesta història és pensar que els verdaders responsables de la misèria política i moral en què aquests personatges han convertit el govern de Catalunya són ni més ni menys que els xicots de l'Esquerra Republicana de Catalunya i sobretot de tots aquells votants que van tornar a donar el seu suport a la candidatura d'en Carod tot i saber perfectament que si podien tornarien a clavar-nos un tripartit, aquesta vegada amb el Montilla de president i el Bolaños de cap de premsa. Aquests són els responsables de les amenaces al periodista Barbeta, la resta no són més que conseqüències perfectament determinades i previsibles de la conjunció de socialisme i poder.