Paul Wolfowitz

En Paul Wolfowitz sempre ha caigut antipàtic a la premsa progressista i als empleats cosmopolites o francesos del Banc Mundial i per extensió ovina als consumidors d'opinió progre a banda i banda de l'Atlàntic. Des que el president Bush el va proposar per presidir la institució no han parat de fer-li la vida impossible, qüestionant-li sempre tant les prioritats polítiques com la manera de gestionar el dia a dia del Banc. Una de les coses que no li perdonen és l'obsessió que té per la lluita contra la corrupció, tant dins del Banc com dins els països als quals deixa [ie.: regala als dirigents] diners.
De manera que ja es poden imaginar les cares de satisfacció, els somriures d'orella a orella que s'insinuaven rere els articles que la trepa d'opinadors habituals publicava avui sobre l'escàndol de la senyora Shaza Riza, la nòvia de l'encara president del Banc Mundial.

La història és la següent:

Primavera 2005. Bush proposa Wolfowitz per presidir el Banc Mundial. Després de l'esperada controvèrsia, se surt amb la seva i l'1 de juny l'ex sots-secretari de defensa pren possessió del seu nou càrrec. Mentre es negocia el contracte PW comunica la seva relació sentimental amb una empleada del Banc, Shaza Riza. El Consell de la institució designa un comitè amb l'objectiu de determinar possibles incompatiblitats, que acaba dictaminant que si Wolfowitz esdevé president la seva nòvia, que hi era des de feia anys, no pot ser-ne empleada. La solució a la qual s'arriba és la següent: Riza abandonarà el Banc per una feina menor al Departament d'Estat. El que ve a significar, de facto, el final de la seva carrera a l'organisme internacional. Segons alguns experts la Shaza podria haver demandat el Banc per acomiadament improcedent, però no ho fa perquè a l'acord per passar al Departament d'Estat s'hi inclou una clàusula, que fins ara no era pública, i segons sembla imposada pel mateix Wolfowitz: Shaha Riza continuaria cobrant un sou extraoficial del Banc Mundial, que segons informa el Financial Times s'ha vist incrementat per sobre del normal durant aquests dos anys. En total uns 190.000 dòlars anuals.

El fet és que aquest acord ha evitat al Banc una indemnització sucosa i/o un procés judicial per acomiadament improcedent, també costós. També els diré que em sembla un bajanada que una noia no pugui treballar a l'empresa que presideix el seu novio, però en fi. El fet és, també, que 190.000 dòlars anuals no compensen el final d'una carrera prometedora al BM. És molt possible que aquest tipus de pactes siguin el pa de cada dia en tot tipus d'empreses i organismes. Vegi's, per exemple, el cas del Barça, que ha estat anys pagant salaris de jugadors que jugaven a d'altres equips per excés de plantilla (Vitor Bahía, Saviola, Dani, etc). Possiblement és un problema més d'estètica que d'ètica. Però el fet inqüestionable és que en el fons a la premsa progressista i als empleats del Banc que ahir cridaven al Hall de l'edifici per la dimissió del president Wolfowitz poc els importa el cas de la Shaha; feia mesos que buscaven la manera de treure's de sobre un outsider al món de les relacions internacionals que els feia més nosa que servei pel desenvolupament de les seves pràctiques endogàmiques i sembla que finalment n'han trobat la manera. Felicitats.