dijous, d’abril 12, 2007

Guanyar la partida

Els liberals tenim raó, aquest és l'axioma bàsic que convé no oblidar mentre estomaquem rates socialdemòcrates moderades o disfrutem d'una plàcida discussió civilitzada amb els nostres homòlegs fanàtics del Partit Comunista. A l'hora de discutir és important dibuixar les línies de joc, com més fortes millor: avui toca defensar l'equiparació entre socialdemocràcia i comunisme.

Per començar tothom, repeteixo, tothom que no respon amb un sí rotund a la pregunta: - Suprimiries l'Estat del Benestar?- és susceptible de ser qualificat de socialista durant la resta de la discussió. I en un estadi més avançat de la conversa de comunista i/o estalinista.
En aquest punt és interessant enriquir l'argumentació amb referències constants al Gulag i a Mao Zedong. Per mostrar un punt més d'erudició no és mala idea introduir alguna referència explícita als quatre milions de morts de la Cambodja de Pol Pot. També és un bon moment per començar a parlar de l'equació fonamental del càlcul liberal: comunisme=feixisme.

És normal que el rival protesti per la nostra suposada manipulació; toca citar Hayek i el seu Camí de Servitud. Si teniu davant un rival perspicaç que hagi llegit i entès l'obra de Hayek és possible que pretengui contraatacar desqualificant The Road to Serfdom al·legant que es tracta d'una llarga i avorrida fal·làcia (la del pendent relliscós, slippery-slope). Si arribem fins aquí ja ho tenim tot a punt per aplicar-li una mutatio controversiae a l'amic moderat i llestos. Com? Senzillament la idea és passar a rebatre-li la seva tesi particular sobre el llibre de Hayek, que amb una mínima gràcia (i assumint que dominem l'obra de l'austríac) guanyarem sense problemes. Si ho hem fet bé (i per obra i gràcia de la magnífica tècnica schopenhaueriana de la mutatio controversiae) semblarà que a l'aconseguir demostrar que el rival no té raó amb aquest atac concret a l'obra de Hayek, que ara ha passat a ser el motiu de controvèrsia... la veritat és que, com dèiem nosaltres, un socialdemòcrata és efectivament poca cosa menys que un estalinista! Que era el que d'entrada volíem demostrar. Missió complerta.

6 comentaris:

Blogger Moré ha dit...

Deixeu de discutir amb ideologies totalitàries... no paga la pena. De totes maneres la socialdemocràcia no és totalitària mentre no estabvleix lligams amb ells. Hi pot haver govenrs liberals-socialdemòcrates? la experiència ens diu que sí

8:24 a. m.  
Blogger Raül Alcón ha dit...

I anar-li fotent...

2:57 p. m.  
Anonymous jordi coll ha dit...

Gran post.

5:23 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

¿...?

9:10 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

..........m'agradaria fer-te una pregunta...si apostes per suprimir l'Estat del Benestar com garanteixes l'igualtat d'oportunitats..?¿¿?

9:42 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

No la garanteix.
La igualtat no existeix. Ni ara ni mai.

11:39 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici