Just landed

Enrere queda la costa irlandesa, per davant l'Oceà, 500 milles per hora. Tornem a veure terra quan voregem Groenlàndia, després ve Terranova, la Península del Labrador, l'Estuari del Lawrence i Québec avall. Entrem als Estats Units per Maine i 40 minuts més tard Boston. Final de trajecte. Principi de l'aventura que encara jo mateix he de decidir ben bé perquè ha de servir.

La funcionaria del departament de Homeland Security de seguida ho enllesteix tot: em pren les empremptes, la foto i fora. La terminal no és gaire gran, almenys en relació a les dimensions del mastodòntic aeroport de Heathrow on he passat tot el dia.

Prenc un taxi a la porta mateix i inciem conversa amb el taxista. M'explica que va estar 6 anys als Marine Corps, és tot un ex-marine. Entre l'un i l'altre ens carreguem Europa, no sé qui dels dos amb més vehemència. Va voltar per tot el món amb l'exèrcit nord-americà, primera guerra del Golf inclosa. De totes maneres em concedeix que precisament Boston és la ciutat més europea dels Estats Units, no hem fet sort.

Arribo al pis a les 12 hora local i en Brendan em rep amb gran cordialitat. Precisament va passar el trimestre passat a la UPF. De moment dormo en una habitació provisional i demà acabarem d'enllestir els assumptes burocràtics. La primera impressió és bona.