Adéu
Marxo. Fa pocs minuts he acabat de fer la maleta, com sempre, per honorar la tradició, in extremis. Aquesta última nit, a més, no és d'aquelles que es conformen a passar sense deixar factura. El cas és que me'n vaig cansat i mig malalt però amb la il·lusió que sempre m'acompanya quan creuo l'Atlàntic i la por que sempre m'acompanya quan marxo tan lluny de casa.
4 comentaris:
Bon viatge, Jordi. No ens n'haurem adonat que ja tindrem el got a la mà, al Tirsa. Que el viatge et sigui profitós.
Que vagi molt bé per la terra promesa!
Els noms propis de persona en català porten el pronom EN, no EL, es a dir:
En Raül i en Salvador han aprofitat l'ocasió per dedicar-me un article.
Espero que no oblidis del català als EEUU!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici