Roma, Joan Pau II

Dos quarts de set del matí a l'estació de Granollers, cotxe fins a l'aeroport de Girona. Autopista deserta, foscor. Eufòria de 190 km/h. Orgull de prescindir de les absurdes limitacions de velocitat a les carreteres catalanes. 40 minuts i baixem davant l'única terminal, el cotxe i el xófer se'n tornen.

No necessitem facturar, prenem les targetes d'embarcament i pugem a la sala de sortides.

És dijous, 7 d'abril de 2005. Quatre dies després del cèlebre titular "Joan Pau II ha mort".

A la sala d'espera s'hi veu algun capellà, alguna monja i un grup d'estudiants sorollosos que tenien el viatge comprat de feia mesos. Els acompanyen unes mestres bastant justetes que no paren de vomitar tòpics d'aeroport i em posen una mica nerviós. A dos quarts de vuit embarquem i a les vuit en punt sobrevolem el Mediterrani. El Cap de Creus, el golf de Lleó, Còrsega, Cerdenya, els Apenins i l'Adriàtic. Mitja volta sobre el mar i toquem terra a dos quarts de deu del matí. Havíem de volar directament a Roma-Ciampino però el segon aeroport romà està clausurat des d'ahir a la nit per rebre només els avions de les delegacions oficials. Ens desvien a Pescara, costa adriàtica, a 200 km de la capital italiana.

Desembarquem a la pista mateix, l'aeroport és molt petit. Temperatura ideal, lleuger ventet marítim. Com tots els aeroports i estacions de la zona en virtut del dispositiu especial pel funeral de demà, és ple de militars i carabinieri armats fins a les dents. Criden l'atenció dos helicòpters de l'armada que descansen pacíficament a 200 metres del nostre avió. La suspensió temporal del tractat de Shenghen a Itàlia permet als agents de l'autoritat fer-nos un control documental i físic exhaustiu, del tot improvisat per les circumstàncies, al minúscul edifici de la terminal.

Sortim de seguida de l'edifici i busquem algun mitjà per arribar ràpidament a Roma. Volem un bon lloc per demà. Tothom fa el mateix i fins al cap de dues hores no podrem agafar el bus. Esmorzem un entrepà i fruita que portem a la bossa i esperem al costat dels estudiants d'abans. Les mestres segueixen amb els seus discursos absurds: ara remuguen repetidament per l'arribada a Pescara i no a Roma i per la mort del Papa en aquestes dates. Ho deuen considerar una ofensa personal. Els alumnes estan per altres coses, indiferents als problemes logístics del seu propi transport. Alguns nois ja s'han tret les samarretes i es passegen davant les femelles lluint bíceps i abdominals. Segons diuen són d'un institut de Gavà. No costa de creure.

Continuarà.