Reflexió
L'article d'avui em venia de gust fer-lo sobre quelcom d'una certa profunditat, defugir per un dia, encara que sigui poca estona, el femer socialdemòcrata de la política catalana per on cada dia hem d'emmerdar-nos els liberals.
M'adono que últimament recordo amb certa malencolia aquells moments de franquesa, d'honestedat intel·lectual: quan encara érem capaços d'analitzar les coses amb una mínima objectivitat, lluny dels propagandistes que més tard hem començat a semblar. Temps de ments encara no completament solidificades, instal·lats en un agnosticisme ideològic que encara ens conferia una certa credibilitat més enllà dels murs del Nucli Dur.
Del rigor kantià hem passat a la fe preil·lustrada per acabar descobrint que de fet nosaltres érem la llum contra les tenebres socialistes. Ben convençuts. El camí ha estat molt més plàcid i breu del què imaginàvem, però a vegades mires enrere i recordes que la gent no et veia com un simple pallasso que competeix per veure qui la diu més grossa. N'hi havia que fins i tot hi confiaven, en el nostre criteri raonablement informat. Ara ens divertim molt més.
Em fa por assemblar-me cada dia més a un simple socialista.
enviat per El Director a la/es
8:00 a. m.
6 comentaris:
Heu involucionat de Kant a la inocència preilustrada i al pensament teocèntric de "l'iluminació contra tenebres". D'aquí un temps tindreu vostra època clàssica.
Tranquil, ser un simple socialista no és res dolent. Potser et trobes a uns quants socialistes simples, cosa bastant fàcil. S'autoanomenen d'esquerres, versió de debó o de Catalunya.
Jordi, no toquis els collons. Què hi ha més gran que passar-se tot un sopar desafiant els límits de la demagògia.
No, de debó, no tinguis por, que tampoc és per tant. Crec que fora de l'ND segueixes argumentat igual de bé.
Una abraçada i bona entrada d'any.
Ser socialdemòcrata no és tan dolent, t'ho diu un, jejejej Salut i feina!!!! Fins aviat!!!
Director, no se si mires els comentaris dels posts anteriors, i per això et faig la pregunta en aquest.
Que n'opines de llibre de Fernando Pessoa, el banquer anarquista?
Salut i bon any.
És el problema de CIU. La gent acostuma a desconfiar d'aquells que diuen posseir la veritat absoluta. Encara que la tinguin (o no).
Que ens puguis tornar a fer una galeria millor que la del 2006. Bon any
Veig que més d'un llegeix l'editorial de la Vanguardia per aquí.
Confesso que de les lectures esmentades fa uns quants posts només n'he fet completa la d'El fusell del meu pare. M'agradaria dedicar-me a Hayek. Et proposo Teorías de la justícia después de Rawls de (R.Gargarella), el pots trobar a la llibreria Abacus de la mateixa Pompi-Harvard. Hi ha un capítol dedicat a Nozick i les crítiques que ha rebut que és molt interessant. Apa, a la gresca de cap d'any.
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici