Sanguinetti i altres ximpleries

"En estos tiempos de confusión y relativismo consumista, el compromiso más difícil es el compromiso cívico".
Julio María Sanguinetti, president de l'Urugay en els períodes 1985-1990 i 1995-2000.

Relativisme consumista? No tinc ni idea de què vol dir. Accepto aclariments de gent més savia que jo.

D'entrada això del consumisme ja fa un cert tuf a bajanada, a retòrica insubstancial, plena de tòpics, valgui la redundància: entenguem-nos, que la gent consumeixi més ara que abans no vol dir que hagin desenvolupat una sobtada pulsió pel consum desenfrenat sinó simplement que tenen molts més recursos per poder consumir i, com és normal, prefereixen més coses a menys coses, igual que abans suposo. No és que en altres temps es conformessin amb quatre verdures i carn una vegada a la setmana, el que passa és que no tenien altre remei. Sospito que l'únic continent que es deu salvar d'aquest virus és l'africà. Casualitat.

El relativisme l'entenc com un conjunt de teories de diferents ordres que consideren que un element o aspecte d'un sistema és relatiu, és a dir, depèn, d'algun altre element d'aquest sistema i només se'l pot jutjar valorant prèviament (és a dir acceptant com a cert o fals, bo o dolent) aquest altre. Es pot parlar de relativisme moral, cultural, cognitiu, etc. La idea és que la fonamentació d'un sistema ètic, per exemple, no es pot trobar més enllà d'aquest mateix sistema i no té sentit parlar d'una acció bona o dolenta en termes absoluts sinó només en tant que elements circumscrits en un sistema, dels molts que hi pot haver, que, com tots, manté una consistència, una lògica interna. Queda clar, suposo, que relativisme no vol dir nihilisme, que deu ser més aviat el substantiu que l'expresident volia acompanyar de l'adjectiu consumista.

Relativisme consumista em sona igual a relativisme marró. Així va Llatinoamèrica.