Cap d'any

He vist cap d'anys més divertits, francament.

L'escena era d'una sordidesa considerable: pis de Ciutat Vella habilitat com a sala de festa. Jo ja sóc cada dia més indiferent a aquest tipus d'espectacles, he desenvolupat una certa resistència al sentiment d'absurditat d'altres temps enmig d'aquestes orgies de post-adolescents amb més diners que imaginació. Fa temps encara patia, ara em relaxo i gaudeixo del paisatge. Darrera una barra improvisada dues noies i un noi serveixen copes amb la gràcia d'un cop de puny, sec, a l'estómac. A la sala hi descobreixo algun sofà; una tènue esperança s'il·lumina, més tard desmentida, de passar una estona de conversa relaxada amb alguna d'aquestes noies que ens presenta l'amic B.

Al final l'únic interessant que trobo és un noi, físic to-be, cínic, d'evident intel·ligència tot i que encara es diu d'esquerres. M'entreté amb les seves disquisicions politico-metafísiques una bona estona. El punxo una mica amb l'artilleria convencional i se'n surt millor del normal, amb només alguna concessió al tòpic que no es creu ni ell i se li nota.

A la sala l'alcohol fa estona que flueix amb abundància i les primeres anècdotes etíliques comencen a ser servides, per consum futur de víctimes i protagonistes, que per descomptat negaran amb vehemència haver-se intentat follar insistentment l'amiga de tota la vida amb resultats, com dic, més aviat anecdòtics.

Cap a les cinc són moltes les parelles de nova adquisició que es revolquen ebries i cofoies amunt i avall de la sala, mentre els recursos encara no assignats fem mans i mànigues per contribuir a l'equilibri del mercat nocturn modificant preus, exigències.

La teoria és que amb nivells suficentment baixos d'exigència, la nit acaba en equilibri.