SOS
Tu creus que l'Estat ha de portar un registre minuciós de la teva activitat sexual i religiosa? O del teu historial mèdic? Doncs perquè collons ha de saber quants diners guanyes i quantes cases tens?
Així com en el primer cas tothom ho veu clar, fins i tot aquests de l'esquerra, de per si més justets, ningú no sembla alarmar-se perquè la burocràcia governamental disposi d'un registre minuciós amb tots els nostres ingressos i propietats. De la majoria dels nostres amics és ben possible que l'Estat en sàpiga moltes més coses que nosaltres mateixos, almenys pel que fa a renda i patrimoni.
Apel·lo a "Jutges [progres] per la Democràcia", a Montserrat Comes, sempre tant preocupada per protegir la intimitat i el domicili de criminals convictes denegant ordres de registre: facin alguna cosa, per l'amor de Déu, l'Estat està violant la meva privacitat amb tot de preguntes indiscretes sobre quant guanyo i què posseixo. I el millor és que si no responc la veritat venen uns senyors de blau i em tanquen dins una gàbia propietat d'aquest Gran Germà que vetlla nit i dia pel nostre 'benestar'.
El que respongui que aquest control és l'únic manera de recaptar els impostos necessaris, que cliqui aquí, si és tan amable.
Resposta ràpida: Impost sobre el Consum.
15 comentaris:
Jajajaja
Impost sobre el consum.. si d'acord, però variable en funció de la renda.
Firmes? :P
Interessant el teu punt de vista. El comentarista anònim hauria d'entendre que a més consum més es paga i per tant qualsevol impost sobre el consum és variable en funció de la renda.
Felicitats pel bloc i fins aviat,
Marc Arza
www.catalunyafastforward.blogspot.com
Al noi llest Marc,
Comentar-li que jo amb una renta de 9000 euros anuals, pago les patates al mateix preu que un de 90000 euros anuals.
Tanmateix, tampoc crec que el que guanya 90000 euros anuals compri 300 Kg de patates.
Aclariments: la quantitat que acabes pagant amb un impost sobre el consum sí que és, en principi, funció creixent de la teva renda, en el benentès que a més renda més consum. El que no és funció de la renda és el percentatge que pagues, que és constant sigui quina aquesta. A efectes pràctics l'efecte seria similar a un impost proporcional sobre la renda.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
A vegades entro a blogs i em deixen al.lucinant, és el teu cas.
Perillós blog els d'aquells que segueixen a Salvador Sostres, Xavier Sala i Martín i són neoliberals.
Tedència dels economistes neocons com tu: el dia menys pensat algú que coneixes té un càncer terminal i de sobte te n'adones que al haver suprimit l'Estat del Benestar, l'economia entra en recesió i vet-ho aquí resulta (parlant en plata) que no tens diners, no el pots ajudar i la dinya...
Evidenment l'enterren en una fosa comú (no pots pagar l'enterrament) i demanes que la vidua i els seus tres nens petits puguin gaudir d'un mínim de dignitat (menjar i un sotre); però no hi ha estat.
Pobre pringat penses tu, ja s'ho farà (penses quan li passa a un altre), però de sobte et toca viure-ho a tu (Sala i Martín no ho vulgui)i pluf!!! ja vius en un món neocon(pitjor que el liberal, segur que ho saps, ets un facha però pel que veig tonto no tens un pèl)total; les epidèmies és disparen perquè la sanitat només se la poden pagar uns pocs. I de sobte com al conte de Pere i el llop, el llop arriba, però com que a tothom has fet creure que això és idonï passen de tu,i, evidentment el llop ha vingut i només acaben vivint a la terra: Bush, la família saudí que governa Aràbia, Ruperd Murdoch i Agaj.
Fixa't que curiòs. Desprès com a bon cristià que deus ser li dius a Deu que això és per culpa dels humans, que la economia no té res a veure que si es fes com tu deies no hagués passat, però massa tard al cel tothom ha decidit crear un Estat, i fins i tot a l'infern.
L´impost sobre el consum a la pràctica és regressiu, perquè el porcentatge de renda que dediquen a consum els individus de renda baixa és superior als de renda alta.
Quan fagis Sector Públic t´ho explicaran
"A efectes pràctics l'efecte seria similar a un impost proporcional sobre la renda."
I llavors perquè l'hem de canviar?
En mig d'una de les frases del teu comentari hi fiques un "en principi" que et delata com a pur economista. Em recorda aquell acudit del Raül on per obrir una llauna l'economista posava per cas que tinguessin un obrellaunes.
"En el benentès que a més renda més consum". Veig que el benentès també pot ser malentès perquè això no té que ser necessàriament així.
En tot cas hauríem de parlar d'allò dels diferents tipus de productes (ja no recordo molt bé les meves classes d'economia de l'any passat però eren els bens de luxe, els necessaris i tota la pesca).
El que diu el segon anònim, vaja: per més calers que tingui no compraré més patates de les necessàries (a no ser que pateixi algun tipus de patologia extranya).
(Ara et toca a tu dir-me allò de que no compres més patate sperò si més Bugattis i Rolex)
Per últim dir, que m'ha agradat la tirallonga de "la utopia". M'ha dibuixat un somriure mentre el llegia.
Salutacions cordials!
Diverses coses.
Esche: l'impost sobre el consum al final del dia és proporcional. No he fet Sector Públic però si que he fet Introducció a l'Economia II: Encara que estalviis una part de la teva renda, l'estalvi no és més que renunciar a consum present per consum futur i quan es realitzi aquest consum pagaràs el percentatge que dèiem, el mateix per tothom: impost proporcional al cap i a la fi, encara que en un any concret no sigui així
Regidor: l'efecte seria el mateix que un impost proporcional però això era l'anècdota de l'article. Justament l'hem de canviar perquè l'Estat no n'ha de fotre res de la nostra renda i si no la sap no en pot cobrar res. Com que ha de cobrar alguna cosa, que ho faci mitjançant un impost sobre el consum.
Perdó per la llargada.
A vere Sr. Regidor i anònim prepotent:
Com a més renda, més consum. No hi ha cap dubte. Potser vosaltres utilitzeu els diners per netejar-te el cul, però la majoria de la gent els utilitzem per intercanviar-ho per béns. No estem parlant del consum de només un bé (en què el sr. regidor té raó al dir que si fós inferior, es consumiria menys), sinó del consum total.
En quant a l'article, senyor DLT, el fet que l'Estat controli els diners que cadascú té permet que es detecti el diner negre que prové d'activitats il.legals.
"En quant a l'article, senyor DLT, el fet que l'Estat controli els diners que cadascú té permet que es detecti el diner negre que prové d'activitats il.legals".
Home, més aviat diria que precisament el diner negre és aquell que NO detecta l'Estat, per tant que l'Estat controli els diners que tinc no vol dir que detecti el diner negre, justament. La gràcia de l'impost sobre el consum és que no hi ha diner negre ni blanc (declarat/no declarat), tothom paga quan consumeix i ja està.
Segurament, en Jordi té raó en afirmar que aquesta mesura és bona en el sentit que desqualificaria el color del diner, indiferentment de la seva procedència; però ara bé, per portar a terme mesures com aquesta en caldrien moltes altres de prèvies, com per exemple legalitzar les drogues, un dels sectors que mou més diner negre o d'altres com regular la inmigració i els contractes laborals il·legals, resumint, crear un bon marc per introduïr reformes liberals que garantíssin major llibertat d'acció i privacitat.
Senyor DLT:
Té raó en afirmar que el diner negre és aquell que no es declara a l'Estat. Precisament aquests diners s'amaguen o no es declaren ya sigui per pagar menys impostos o perquè aquests diners provenen d'activitats inconfesables. Si es retira el control de l'Estat serà imposible detectar els diners que provenen d'aquestes activitats il.legals.
No menys que ara.
Encara no n'estic del tot convençut d'aplicar un impost proporcional a la renda. Aquella bonica teoria de la utilitat marginal del diner no m'acaba d'agradar.
Ara bé, el gran avantatge d'un impost sobre el consum (no sé si ho esmentes) és que l'estat grava en funció del que consumeixes i no del que produeixes. Per tant, en teoria, la pèrdua irrecuperable seria mínima.
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici