Crònica d'un matí electoral a la Trinitat
- A ver si ponemos a Montilla ahí - lladrava un interventor sociata a les 9 d'aquest matí.
Els interventors socialistes no necessiten la corretja vermella que els penja del coll per ser identificats, almenys els del barri on m'ha tocat fer avui d'interventor. Són éssers d'un socialisme higiènicament evident. El prototip és un home d'uns 55 anys, que a les 8 del matí fa guàrdia a la porta del col·legi amb el noble objectiu esmentat al principi. Aquí s'hi juguen les garrofes, el seguir vivint a costa dels altres. No s'hi val a badar. Cabell blanc, cara vermella de traginar sacs amunt i avall i d'inflar-se cada dia a base carajillos a qualsevol dels molts bars sòrdids de la zona i panxa de dimensions desorbitades. La factura d'anys d'aperitius i alcohol barat. D'ofici paleta o transportista, generalment amb furgoneta pròpia. Evidentment tots parlen castellà i tenen serioses dificultats per entendre'm quan em veig obligat a dirigir-m'hi, en la meva llengua per descomptat. És evident que la riquesa que suposa el bilingüisme està molt mal repartida: només en gaudeixen els catalanoparlants. Aquests sociates haurien de fer-hi alguna cosa potser.
A mig matí irromp a la sala Ernest Maragall, acompanyat de la regidora del Districte i un ajudant que ha de dissimular amb el coll de la camisa el penjoll que porta amb les lletres socialistes.org. Reparteixen caramels per les taules i el tete aprofita per acabar d'entabanar un parell de matrimonis jubilats. Tot molt subtil i edificant.
De tant en tant sents sons familiars, sintaxi civilitzada, català. No falla, ens voten. Això sí la victòria de l'encarregat de Cornellà serà espectacular a la zona. Com a mostra de la solidesa de les conviccions dels electors sociates, una breu anècdota: Yo quiero votà[r] [a] Felipe Gonzále[z], chico. Busqui, senyora, busqui.
Una altra votant del gestor de Córdoba ens interroga sobre la conveniència de posar la publicitat electoral dins el sobre (evidentment en altres termes). Un atac d'honradesa liberal m'obliga a indicar-li que només hi ha de posar la papereta. L'afluència de borratxos i deficients no és gens menyspreable, tampoc.
Un senyor d'una certa importància, força curtit en l'art del govern i les eleccions, va dir un dia: 'el millor argument contra la democràcia és una conversa de 5 minuts amb el votant mitjà'. Un jornada electoral a la Trinitat de Barcelona tampoc és un argument menyspreable, he de dir. I coincidir amb Winston Churchill sempre és gratificant.
Els interventors socialistes no necessiten la corretja vermella que els penja del coll per ser identificats, almenys els del barri on m'ha tocat fer avui d'interventor. Són éssers d'un socialisme higiènicament evident. El prototip és un home d'uns 55 anys, que a les 8 del matí fa guàrdia a la porta del col·legi amb el noble objectiu esmentat al principi. Aquí s'hi juguen les garrofes, el seguir vivint a costa dels altres. No s'hi val a badar. Cabell blanc, cara vermella de traginar sacs amunt i avall i d'inflar-se cada dia a base carajillos a qualsevol dels molts bars sòrdids de la zona i panxa de dimensions desorbitades. La factura d'anys d'aperitius i alcohol barat. D'ofici paleta o transportista, generalment amb furgoneta pròpia. Evidentment tots parlen castellà i tenen serioses dificultats per entendre'm quan em veig obligat a dirigir-m'hi, en la meva llengua per descomptat. És evident que la riquesa que suposa el bilingüisme està molt mal repartida: només en gaudeixen els catalanoparlants. Aquests sociates haurien de fer-hi alguna cosa potser.
A mig matí irromp a la sala Ernest Maragall, acompanyat de la regidora del Districte i un ajudant que ha de dissimular amb el coll de la camisa el penjoll que porta amb les lletres socialistes.org. Reparteixen caramels per les taules i el tete aprofita per acabar d'entabanar un parell de matrimonis jubilats. Tot molt subtil i edificant.
De tant en tant sents sons familiars, sintaxi civilitzada, català. No falla, ens voten. Això sí la victòria de l'encarregat de Cornellà serà espectacular a la zona. Com a mostra de la solidesa de les conviccions dels electors sociates, una breu anècdota: Yo quiero votà[r] [a] Felipe Gonzále[z], chico. Busqui, senyora, busqui.
Una altra votant del gestor de Córdoba ens interroga sobre la conveniència de posar la publicitat electoral dins el sobre (evidentment en altres termes). Un atac d'honradesa liberal m'obliga a indicar-li que només hi ha de posar la papereta. L'afluència de borratxos i deficients no és gens menyspreable, tampoc.
Un senyor d'una certa importància, força curtit en l'art del govern i les eleccions, va dir un dia: 'el millor argument contra la democràcia és una conversa de 5 minuts amb el votant mitjà'. Un jornada electoral a la Trinitat de Barcelona tampoc és un argument menyspreable, he de dir. I coincidir amb Winston Churchill sempre és gratificant.
enviat per El Director a la/es
4:27 p. m.
3 comentaris:
Realment una aportació molt propera a la realitat, encara hi afegiria més en la descripció d'aquests interventors que interventeixen en tota taula, tota? tota no!!! A la taula que jo vaig desenvolupar les meves tasques, hi havia un interventor socialista, que per casualitats de la vida també estava assignat en una altre taula; quines coses?? Els interventors voten a la taula que estan assignats, si ho estan a dos, que passa?? Poden votar dos cops?? Doncs, gràcies al meu olfacte ciufador... vaig prohibir-li el votar a la meva taula i el vaig apartar cap a una altre taula, llunyana a la meva, feia podor!!! Voldria afegir també, poques coses, perquè la descripció és de bona a molt bona, però creia que aquest últim fet remarcable era molt bó: perquè queden primers sempre els soZialistes als barris marginals o perifèrics de Barcelona? Perquè? Molt fàcil!! Tota persona que "vivita" a aquets barris vota soZialista per púrament ideologia, qui presenta Montilla avui, demà presenta Zapata y no e Zapatero, sinó de "sabata" y senyors...guanya!!! La gent d'una certa franja i d'un parlar el qual no entenem, ja es hora de que vagin passant!! M'enrecordo d'aquella llar de gent gran que vaig veure un dia i de nom ben curiós: el primer pas; doncs sí, ja han de fer el primer pas per abandonar-nos i deixar pas a gent amb més seny...no contem els killos ni killes, que aquests total que en tinguin una disco a prop ja en tenen més que prou. Paraula de CIUtadà.
La veritat és que avui el meu comentari volia anar en una altra direcció, però el Kim m'ha recordat el dia en que jo vaig ser President de taula. Aquell dia vaig veure que hom pot guanyar les eleccions amb un parell de paraules: fent trampes. Aquests interventors son els que les duen a terme, és a dir, els tramposos. Per a que us en feu una idea per l ameva taula van passar 4 interventors de CiU (òbviament tots volíen votar-hi) i 3 de socialiestes. Aquells homes anaven i tornaves el que ens va fer deduir que es passejaven pels colegis electorals del barri fent el mateix a cada lloc. Una vertadera vergonya. En fí, que el comentari ja t'he dit que no era aquest però crec que l'article/s d'avui del Terrat va en la mateixa direcció.
Una abraçada i tan de bó que tot surti bé.
A Baró de Viver igual. Això que gent analfabeta tingui dret a vot és quelcom que hauríem de replantejar-nos!
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici