dimecres, d’octubre 11, 2006

Senyors i esclaus

Tornant a Història Econòmica, avui parlàvem de l'organització social del segle XIII a l'Europa occidental. Entre considerable indignació i rebombori sonor s'ha anunciat el següent: el Senyor de les terres (the landlord, segons diuen a classe i no se m'acut com traduir sense caure en el ridícul), un noble que en posseia grans extensions, mantenia la següent relació d'intercanvi amb els camperols que les treballaven: ells pencaven, llauraven, collien i estaven obligats a donar-li un 10 % de la collita. A canvi aquest es comprometia a protegir-los i defensar-los i proporcionava una espècie d'estructura estatal que permetia impartir una certa justícia i conferia un ordre a les relacions socials existents. Bé, en sentir que un 10 % de la collita dels miserables camperols era expropiada directament pel malvat terratinent, de seguida alguns han arrufat el nas i ho han considerat inadmissible; esclavatge, he sentit fins i tot. Bé.
Dades: el tipus màxim marginal de l'impost de la renda a Espanya és avui en dia del 45 %.
El tipus únic de l'impost de societats a Espanya ara mateix és del 35 %.
L'IVA per productes normals a Espanya és del 16 %.
L'imposició directa sobre la renda a Espanya, per terme mitjà, és d'un 33 %. Assumint això, fem un simple càlcul: multipliquem la renda inicial bruta (1) per (1-0,33) i obtenim la renda disponible neta: aquest nombre serà el que podem destinar a consum, el multipliquem per (1-0,16) i trobem el valor del consum net que podrem realitzar. El resultat que ens queda és que de la renda inicial bruta (1) podem consumir per un valor de 0,55. Conclusió: El Senyor dels ministeris ens expolia de mitjana, cada any, un 45 % (1-55) de la nostra producció. Per cada euro que guanyem el Senyor Estat se n'emporta, de mitjana, 45 cèntims. I si guanyes molts euros encara molt més.
45 % vs 10 %. Res a dir, socialdemòcrates indignats?

Per economistes: Admeto que per construir el model he fet algunes simplificacions massa evidents (per vosaltres). Però això és el que fan bàsicament els economistes, així doncs poso la llista de tot allò que he assumit implícitament:
Riquesa inicial = 0, i.e. tota la despesa es cobreix amb la renda de l'any.
Estalvi = 0. Aquesta no era necessària per se, però si per simplificar-ho. També podríem parlar de l'impost sobre els rendiments del capital, però si tan us agraden aquestes coses us subscriviu a The Journal of Economic Theory i no molesteu més, que tenim feina aquí.

1 comentaris:

Anonymous El Director de Les Lleixes ha dit...

Del que s'en desprén que els senyors feudals eren uns gran liberals.
Sé que és lleig autocitar-se, però en un meu article de fa un parell de setmanes ja vaig confessar que seria molt content de convertir-me en un d'aquests landlords.

9:02 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici