El segon Nobel d'Economia

L'economista Muhammad Yunus, premi Nobel de la Pau. Sort que de tant en tant els del comitè de la pau prenen alguna decisió sensata. Yunus ha engegat un ambiciós i exitós projecte de microcrèdits al sud-est asiàtic que ha posat el marc perquè milions de persones poguessin sortir, amb el seu esforç i el seu talent, de la misèria on es trobaven.

Confesso que sempre m'havia semblat una sonora estupidesa això del Premi Nobel de la Pau. Generalment, una excusa grollera per premiar algun pallasso internacional (Wangari Mathaii) o alguna organització supèrflua i corrupta (les Nacions Unides, per exemple) que suposadament han contribuit a la pau mundial, generalment enviant lladres (també funcionaris, a temps parcial) a fer la pilota a dictadors encara més corruptes mentre van inflant-se els números als comptes numerats dels bancs suïsos de tots dos (Kojo Annan, sinó Kofi directament). Amb les lògiques excepcions, evidentment, d'honrats servidors del bé comú que van rebre, sorprentment, el reconeixement del comitè, com és el cas del Secretari d'Estat Henry Kissinger (1973) o el primer ministre israelià Menachem Begin (1978).

Posats a donar premis tan ben vistos, tan tendres i sentimentals, també es podria atorgar el premi Nobel de l'Amor, el de l'Amistat, el de la Solidaritat, el de la Tolerància, o per sintetitzar-los tots en una sola àrea de la bondat, el Premi Nobel de l'Estupidesa.

De candidats no en faltarien.