dissabte, de setembre 09, 2006

Discriminació per estadística

Amb uns amics pensàvem fer una ruta pels Estats Units en cotxe. Tots tenim 19 anys i la idea era llogar un cotxe a Chicago i fer tota la ruta 66 fins a Califòrnia. Durant setmanes fèiem plans i construíem mentalment el recorregut mentre rastrejàvem Internet amb la intenció de descobrir algun vol que tingúes la gentilesa de no acabar d'un sol cop amb tot el nostre patrimoni. Tot bé fins que comencem a investigar el tema del cotxe. Condicions: tenir més de 22 anys. Tema liquidat. El vell continent tornarà a acollir les nostres vacances.
Naturalment, els senyors de la companyia no coneixen de res al Raül, el nostre xofer oficial, ni a l'Albert, a qui acabem de contractar per alleujar una mica la feina del primer. Simplement tenen en compte la seva pertinença a un determinat segment de població, en aquest cas el dels menors de 22 anys, per negar-los un servei. Possiblement si els coneguessin s'adonarien que són molt menys perillosos que molts de 30 anys, però és igual, el cas és que estadísticament el grup d'edat al qual pertanyen té un risc d'accident molt superior.
Aquesta veritat estadística és suficient per discriminar tot un col·lectiu. En el fons nosaltres estem pagant la temeritat dels nostres companys de generació i ho entenc. Per alguna cosa serveix tot el gran aparell matemàtic desenvolupat sota l'etiqueta de teoria de la probabilitat.
Les fallides empresarials serien monumentals si no es tinguessin en compte dades tant evidents.
I de la mateixa manera quan volem assegurar una moto i som menors d'edat és pràcticament impossible trobar una companyia disposada a assumir el risc, a determinats llocs no ens permeten l'entrada i a moltes feiens t'exigeixen, per exemple, tenir més de 22 o 23 anys. No és res que em faci enfadar, evidentment. Ho accepto com un dels mètodes més eficaços per fer funcionar el món, encara que conjunturalment em pugui perjudicar.

I amb aquestes arribem a la cua davant del control de seguretat d'un aeroport internacional qualsevol. Dos passatgers musulmans amb barba notable es disposen a passar el control. Els passatgers occidentals del voltant van passant sense problemes, algun ha de repetir l'operació un parell de vegades, per allò del rellotge o les monedes, però cap problema greu.
Arriba el moments dels senyors Ossama i Muqtada, per posar dos noms a l'atzar, i ràpidament els ulls dels guàrdies se'ls claven. Un cop passat l'arc els conviden a passar a unes dependències paral·leles. 20 minuts més tard en surten i enfilen cap a la cua d'embarcament. Això és tot.
Evidentment els guàrdies de l'aeroport no coneixen de res els dos senyors, ni en tenen cap referència concreta. Per una qüestió estadística, però, decideixen sotmetre'ls a controls més estrictes. Dels últims segrestos aeris o intents d'atemptats contra avions comercials o altres mitjans de transport, resulta ser que el 100 % han estat duts a terme per musulmans. Bé, potser és treure conclusions precipitades, però és clar, més evidència estadística és difícil aconseguir-la. Òbviament que la majoria de musulmans que viatgen no tenen cap intenció de segrestar l'avió, només faltaria. Així sí que estaríem fotuts. Però tampoc tots els menors de 22 anys ens la fotem amb el cotxe i tot i així nosaltres ens quedem sense ruta per EUA mentre els senyors Ossama i Muqtada tant sols han de perdre 20 minuts més, però viatjar viatjaran i no s'hauran d'esperar 3 anys.
És clar que es podrien fer controls completament a cegues i registrar en profunditat tant una velleta octogenària que viatja per visitar els néts com un musulmà amb turbant que proclama per tota la terminal la seva submissió absoluta i incondicional a Al·là. Però em sembla que tampoc cal excloure el sentit comú de la conversa.
I després venen els intel·lectuals (i no només d'esquerres, com he descobert recent i lamentablement) que pretenen anul·lar-t'ho amb un argument que pretén ser una reducció a l'absurd i no passa de subtil perversitat: la idea és trobar alguna característica física en la persona que ho defensa que pugui ser susceptible de discriminació. S'agafa algú calb i se li diu: - Imagina't que us quants calbs es dediquessin a estavellar avions contra edificis emblemàtics. Eh que et semblaria malament que a tu et regiressin als aeroports només per això?-
I generalment la gent es rendeix i accepta que no, que no podem fer això amb els pobres musulmans.
La perversitat d'intentar anular l'argument no perquè el creguis fals sinó perquè se't pugui girar en contra. És a dir: A és veritat. Si A és veritat en puc sortir perjudicat --> A no és veritat. Bravo. Aquest és el raonament que pretenen que facis.
A veure, acceptem que es pot utilitzar l'estadística i la probabilitat en multitud d'ocasions de la vida en societat o no ho acceptem i punt. És igual si en pots sortir perjudicat o beneficiat conjunturalment. Una altra cosa és profundament miserable i deshonesta.
Jo estic disposat a acceptar-ho i si em discriminen perquè sóc jove i tinc més risc de sinistralitat, doncs d'acord. I si em cobren més per l'assegurança què hi farem. Sempre que hi hagi un fonament estadístic em sembla del tot raonable procedir així.
I en el cas dels avions, no ens enganyem: té un perfil de risc molt més accentuat un ciutadà de Pakistan de 23 anys amb barba i turbant que la velleta de Massachussets que viu lluny dels néts i si no ho vols veure no ho vegis, vés fent i el pròxim aterratge igual el fas directament a l'oficina de l'últim pis. Morir perquè un musulmà no hagi de ser escorcollat en tots els aeroports del món. Dóna't per ben sacrificat, si et sembla. A mi no, hi ha causes més nobles.


Perquè es pot discriminar estadísticament per edat i no per altres circumstàncies, com la pertinença a una religió, raça, ètnia o cosa per l'estil? Que jo sàpiga tampoc em va correspondre a mi decidir l'any del meu naixement. Imaginin el sarau que s'organitzaria si es descobrís que els negres tenen un risc d'accident amb ciclomotors molt elevat i cap companyia els volgués.
Això es fa cada dia amb els menors de 20 anys i no acabo de veure on són els lectors de "El País" indignats per tal atrocitat.

2 comentaris:

Anonymous El Director de Les Lleixes ha dit...

Absoluta i totalment espectacular. Accepto tot el text sense cap mena de reserva.

9:24 p. m.  
Anonymous Alberto ha dit...

Molt bon article, company!

11:35 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici