dilluns, de febrer 11, 2008

Drets, deures, integració

Una cosa que em crida l'atenció d'aquestes eleccions és la insistència dels partits amb el tema de la immigració. He vist algun cartell dels comunistes d'ICV parlant de donar drets als immigrants i exigir-los deures i em sembla que els socialistes (en sentit ampli: PP, PSOE, CiU, etc) també porquegen el tema amb freqüència. La cantarella aquesta dels drets i deures, d'exigir que s'integrin i no sé quines altres bajanades destinades a satisfer la demanda de la massa de votants irracionals (que són qui, al cap i a la fi, decideixen els resultats electorals en tota democràcia que mereixi aquest nom) em fa venir les mateixes ganes de vomitar que els subsidis d'atur i la sanitat governamental. Jo sempre he defensat els papers per a tothom, això no és cap novetat; però en fi, admeto que és difícil de dur a la pràctica (i una causa fonamental és la dificultat de la gent per comprendre el funcionament del mercat). Molt bé, què hi farem, posem restriccions (immorals) a la circulació de persones.

Però la campanya dels drets/deures/integració segueix sent absurda: aplicant els algoritmes que uns senyors van dissenyar fa uns quants anys, uns altres senyors (diputats) que passen per ser representants nostres han aprovat unes normes per regular això que diuen dels drets i deures i en virtut de la correcta aplicació d'aquests algoritmes aquestes normes són d'aplicació universal (dins del territori administrat per l'Estat). Doncs ja està. Si una persona, nascuda a Guinea, a St. Kitts and Nevis o a on sigui, es troba dins d'aquest territori, ja ara (abans que en Rajoy o l'Herrera prometin res) està subjecte a totes aquestes lleis. I aquestes lleis donen drets i deures i no cal discutir res més ni exigir-los res especial. Això ve a ser l'Estat de Dret, em sembla. I què vol dir això que s'han d'integrar? I si jo no m'integro, si sóc un inadaptat social que odio a tota la raça humana des de la meva habitació, m'expulsaran del país? I si no, he d'entendre que el fet d'haver nascut en unes coordenades o unes altres marca la diferència entre tenir o no llicència per viure, igualment inadaptat, a Espanya? Cal purgar els país d'inadaptats? O només d'inadaptats que hagin nascut fora?

14 comentaris:

Anonymous Anònim ha dit...

ningú parla de purgar, els partits parlen d'adaptar, i adaptar vol dir que els immigrants parlin el català i el castellà, però sobre tot el castellà, ja que es la llengua que gaudeix de mes salut, mes que la catalana en tant que si no fas que aprenguin la llengua catalana, un be públic (cosa que ha de satisfer l'estat) hi haurà un greuge comparatiu. Hem sembla igual de feixista donar clases d'espanyolidad, es bó que els immigrans aprenguin coswtums caqtalanes, molt bé, això ja ho faran els seus fills quan vagin a l'escola, o per altra banda poden seguir amb els seus costums, com podria ser el cas dels Italo-americans.

7:48 p. m.  
Anonymous Albert Fuentes ha dit...

Et fà fàstic la sanitat governamental? Parlant en termes d'eficiència (el principal argument liberal en contra la gestió pública) la sanitat europea de festió pública (espanyola inclosa) és molt més eficient que la sanitat de gestió privada dels Estats Units encara que pugui semblar un oxímoron desde la teva visió liberal. Aquí a Espanya, per exemple, hi dediquem el 5-6% del total del PIB en despesa pública, mentre als Estats Units la despesa pública en sanitat és del 7% (sí sí ho he dit bé). Allà, però, la producció és privada, la despesa pública va dedicada a finançar algunes parcel·les de la sanitat en forma de transferències, però sent la propietat privada. Si hi sumem a aquesta xifra la despesa privada en sanitat als Estats Units sumem un total del 14-15% del PIB destinat a la sanitat de despesa pública i privada sumades, mentre a Espanya si hi sumem la despesa privada arribem al 8-9%(a la resta d'estats europeus tenen xifres similars). Per tant, podem dir amb les xifres a la mà que la sanitat gestionada públicament és molt més eficient que la sanitat privada dels Estats Units, això és degut als costos de transacció, és a dir, la burocràcia privada (assegurances, demandes judicials i demés paperassa) que és molt superior a la burocràcia pública que origina la sanitat pública a Europa, a més a més de ser menys eficaç ja que no arriba a cobrir tothom (tot i que als més pobres sí, en contra del que pensa molta gent). I ja seria absurd i estèril parlar d'equitat amb una persona amb la teva ideologia. Però és innegable que a Europa tenim un sistema sanitari més eficient, amb més cobertura, més eficaç i més equitatiu que els nordamericans.

PD: I compte! que la Hillary no qüestiona cambiar això, sinó passar a finançar públicament tota la sanitat privada, però sense cambiar el sistema de gestió privada, és a dir mantenint la mateixa ineficiència, per què cap candidat qüestiona el sistema es preguntaran alguns, la resposta és senzilla: qui paga als EEUU les campanyes electorals? Entre d'altres, les mateixes asseguradores que es beneficien d'aquest sistema de burocràcia privada.

Salut!

1:23 a. m.  
Blogger El Director ha dit...

Això que dius, Albert, és una estupidesa majúscula. Saps que a Espanya gastem 200 vegades més en Sanitat que al Txad? Vol dir això que la Sanitat del Txad és molt més eficient? Has sentit mai a parlar de les clíniques de Houston (USA) on s'operen els milionaris europeus que tenen càncer? Saps quan valen aquestes operacions?

9:43 a. m.  
Anonymous el perquè de tot plegat ha dit...

Et faig notar que a la constitució del teu país de progres, hi ha un apartat sobre els estrangers i els espanyols (capítulo 1) on diu qui és què. I en els següents articles sobre drets i deures pots observar quins són els de “tots” i quins són els dels “espanyols”. Així doncs, no tenim els mateixos drets ni deures i per això s’ha d’harmonitzar, ja que la constitució es va escriure sense pensar en una immigració com l’actual. De veritat et pensaves que una persona sense papers es podria presentar a unes eleccions, per exemple?
Notes: votants irracionals, perque no pensen igual que tu suposo.
Restriccions immorals perque no coincideixen amb la teva moral, oi?

12:30 p. m.  
Anonymous Musbayn ha dit...

Això del contracte d'integració és només una mesura electoralista per tirar de vot islamòfob. Quan hagin passat les eleccions ja ningú en parlarà més.

Francament, no sé per què s'ha d'obligar als immigrants a conèixer la llengua del país. Si no la coneixen, és el SEU problema.

Quan tinguin problemes alhora de trobar feina o de relacionar-se amb l'administració, segur que s'espavilaran per aprendre la llengua local. Això és el que veritablement els motivarà, i no un contracte estúpid.

En fi, pura estratègia electoral pròpia de candidats que es veuen perdedors.

12:43 p. m.  
Anonymous Albert Fuentes ha dit...

El que diu estupideses majúscules no crec que sigui jo, et parlo de percentatges respecte el total del PIB i no de xifres absolutes, en estadística i economia és bàsic saber diferenciar percentatges de xifres absolutes, i evidentment dubto que al Txad es gastin el 9% del PIB en sanitat. Així doncs, com deia, en termes relatius la despesa en sanitat allà és molt major que a Europa, és un 5% del PIB superior respecte Europa (i el 5% del PIB és moltíssim) degut a que la burocracia que genera allà la sanitat és molt major que la que genera la sanitat pública europea. Concretament allà els costos de transacció són del 31%, mentre a Europa crec recordar que estaven al voltant del 20%.

Salut!

5:09 p. m.  
Blogger El Director ha dit...

Home Albert, ja ho sé que parles de proporció del PIB, si no el teu comentari seria tan summament estúpid que no m'hagués molestat a contestar. Gràcies per la lliçó d'economia i estadística, de totes maneres. Però repeteixo: una despesa (proporcional, evidentment) superior NO implica menor eficiència. I jo no sé si la sanitat americana és més eficient o menys, de fet se me'n refot (jo no defenso la sanitat privada perquè sigui més eficient).

8:29 p. m.  
Anonymous Albert Fuentes ha dit...

Jo no crec que el sistema americà sigui un 50% més productiu que l'europeu, com així es la seva despesa, i les dades sobre els costos de transacció superiors als EEUU intueixen una menor eficiència de ben segur.

Se'm fa difícil pensar que es pugui obviar quan es parla de la sanitat de temes com l'equitat i la cobertura per a tothom, però encara més que de qui tant se li'n fot això resulti que tampoc li interessa l'eficiència, llavors em seria interessant saber per quines raons defenses la sanitat privada?

11:33 p. m.  
Blogger Jordi Coll ha dit...

Albert, una cosa no és eficient perquè tingui uns costos de transacció baixos, sinóper la relació entre els seus costos i els seus resultats. La sanitat americana comporta més despesa. Molt bé. Però és millor, si no, com diu el Jordi, els milionaris d'aquí no hi anirien a curar-se tractaments del càncer que aquí també fan.

I no defensem la sanitat privada per qüestions d'eficiència. Defensem la sanitat privada, més ben dit, defensem la supressió de la sanitat pública, per la immoralitat que suposa que se m'obligui a través de la coacció de l'Estat a pagar la sanitat a un altre. La solidaritat em sembla fantàstica, però només voluntària, mai forçada.

10:33 a. m.  
Anonymous Albert Fuentes ha dit...

Evidentment els costos de transacció tot i ser una senyal d'ineficiència ben clara no ho són tot, també els resultats, però no crec que es pugui afirmar que els resultats de la sanitat americana siguin superiors. És veritat que en alguns tractaments mèdics són punters i això és una senyal d'eficiència, però d'altra banda al deixar desatesos a una part de la població més pobre "obliga" al govern a crear plans de subvenció i això amaga l'ineficiència del sistema, perquè del contrari, amb un sistema purament privat sense subvencions ens trobariem amb gent morint pels carrers per apendicitis, accidentats de trànsit al mig de la carretera desatesos desagnant-se, capes de la població més pobre sense posibilitat de pagarse vacunes, medicines, ni anar a revisions mèdiques i tornant a extendre's malalties gairebé extingides. En fi, una reducció considerable de la esperança de vida, que és al cap i a la fi és una senyal ben clara d'ineficiència del sistema.

3:55 p. m.  
Blogger Jordi Coll ha dit...

Dir que el sistema americà és pitjor perquè algú pot quedar desatès és desviar el tema. Et parlo de resultats i els resultats mèdics del sistema americà són millors. Si no, digues-me on preferiries que t'operessin d'un càncer, aquí o allà?

I repeteixo, no estem en contra de la sanitat pública per qüestions d'eficiència, sinó per la immoralitat que t'obliguin, a través de la coacció, a pagar les factures d'un altre.

6:47 p. m.  
Anonymous Artur ha dit...

Algú ha comentat que tard o d'hora, si l'immigrant no coneix la llengua, l'haurà d'aprendre per trobar una feina o per contactar amb l'administració. Això no és cert. A Holanda, un percentatge molt elevat de gent no ha après l'holandès. Viuen aïlladament perquè el sistema, sobreprotector en excès, no els dóna l'oportunitat d'aprendre'l mitjançant experiències de necessitat. Quan el sistema proporciona una protecció total, quan el paternalisme arriba a límits inefables, no hi possibilitat d'aprenentage ni de canvi.

9:38 p. m.  
Blogger Xevi ha dit...

L'adaptació a la cultura/integració seria més eficient si:

1) No es donés cap incentiu als pobres per a venir al país (ajudes, seguretats socials,etc)
2) Hi hagués lliure circulació de persones

Donats aquests dos punts tendirien a venir aquelles persones que realment i lliure volguessin venir al nostre país. I a sobre s'adaptaran voluntàriament sense que els altres haguem de pagar un duro per la seva reeducació (campanyes absurdes, legislacions absurdes, paperassa i escoles gratuïtes de català), oi?

12:20 a. m.  
Anonymous Musbayn ha dit...

Doncs precissament per això, senyor Artur. En comptes de fer contractes estúpids, que l'administració crei les necessitats que calguin perque els immigrants s'espavilin, i per tant deixi de protegir en excés.

11:55 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici