dimecres, de gener 09, 2008

American Gangster

American Gangster és una bona pel·lícula, però mentre la veia no deixava de remoure'm a la butaca fastiguejat, emprenyat. En Frank Lucas és un empresari d'èxit al Harlem de finals dels 60. Un traficant de drogues de primer nivell. Amb molt d'esforç arriba a ser el millor en el seu negoci, l'heroïna, essencialment perquè ven un producte millor que la competència (es veu que la porta directament del Sud-Est asiàtic, sense intermediaris i menys adulterada). Fins aquí com qualsevol empresari d'èxit: dona a la gent allò que vol, satisfà una demanda com qualsevol altra. El problema, en general, ve quan papa Estat decideix que els ciutadans que resideixen al territori que administra no són capaços de jutjar per ells mateixos si els convé o no fotre's heroina i... la prohibeix, envia els seus empleats uniformats a perseguir el tràfic de drogues i ja tenim organitzat l'enrenou de la lluita absurda que des de fa dècades enfronta els empresaris de la droga entre ells i amb l'Estat.
A mi em sembla una barbaritat que les drogues no siguin completament legals. Evidentment no he provat mai ni un mil·ligram de cap tipus de droga, de fet ni tant sols he fet una calada d'un cigarret. Em repugna, menyspreo i a vegades insulto a qui em fuma a la vora, però sempre em trobaran defensant el dret d'un individu a destrossar de la manera que més li plagui les seves propietats, començant, evidentment, pel seu cos.
Quin dret lesiona algú per vendre droga a qui li vol comprar (podem restringir-ho als majors d'edat)? Accepto respostes. Em fa especial fàstic la intervenció del detectiu Roberts (Russell Crowe) davant del tribunal: -'Aquest home [Lucas] és l'assassí de milers de persones [referint-se als morts pels efectes de la droga].- Va home, va!
I notin que no apel·lo al típic argument pseudoliberal segons el qual legalitzar les drogues acabaria estalviant vides i violència. Això m'és igual, pot ser que si o pot ser que no. No sóc conseqüencialista, jo. Tothom té dret a fer amb les seves propietats el que vulgui, per exemple: destruir-les, i no hi ha res més a dir.
M'anticipo a qui contesti que mentre la sanitat sigui pública cal que impedim que la gent es drogui, vagi sense casc a la moto o no porti el cinturó: no és veritat. Jo ja saben que sóc partidari d'acabar amb la sanitat pública, però suposo que convidran amb mi que el fet que jo em comprometi, sense el seu consentiment, a pagar-los la sanitat (amb els diners que em quedo del que guanyen, vulguin o no) no em dona dret a dir-los com han de viure, a exigir-los que s'abstinguin de res.

6 comentaris:

Blogger Moré ha dit...

Després de la teva presentació i contudència d'arguments reconec que si hagués de votar-ho a la Cambra de Representats, m'abstindria.

En quant a la teva apreciació de la pel·lícula: Hi ha punts febles com qualificar aquest gent empresaris de la droga. Recorda però que l'important per al policia no es tant enxampar els traficants com enxampar els policies corruptes i aquí és on es centra tota l'acció. Recorda també que un judici es guanya i té conseqüencies segons les lleis que hi ha, d'aquí el que el detectiu Roberts dou al judici.

Et recomano This is England, tot i que en algun moment et pot enfadar , un Tatcherià com tu entendrà molt més uns temps d'abans que nasquessis.

10:25 a. m.  
Blogger Xevi ha dit...

Estic d'acord amb tu i em remeto al què diu Adam Smith a "La riquesa de les nacions", on es mostra partidari dels contrabandistes (avui dia anomenats traficants). Volia transcriure el paràgraf que diu n'Adam Smith, però és un totxo bastant gruixut, tot i que el fragment que us dic és de pel final del llibre. Intentaré fer memòria (i per tant no em prengueu al peu de la lletra):

Si no recordo malament, un contrabandista no és cap persona dolenta ni malvada ni fa res contra la societat, simplement proporciona a la gent una matèria primera o elaborada que ha estat restringida per una arbietrarietat de l'Estat.

En fi, que subscric al 100% lo que diu en GeorgeOfTheTower.

3:52 p. m.  
Blogger Guillem Casas ha dit...

Dir que un traficant és un assassí perquè la droga mata persones és com dir que els fabricants de cotxes també són uns assassins perquè fabriquen màquines que han matat a un munt de persones. Vaja, que tens tota la raó. A mi, mentre una droga no afecti la salut de qui tens al costat (i em centro en aquest cas en el tabac, que encara sort que és ben legal) tothom ha de decidir quina merda li convé més o menys al seu cos o li ve més de gust fotre's. Punt i final i no hi ha cap mena d'argument en contra.

12:14 p. m.  
Anonymous Eduard ha dit...

També he vist el peliculot,.. suposo que deus tenir raó.

11:37 p. m.  
Blogger Vigilant l'entorn ha dit...

No hi estic d'acord. Jo vull viure en un país net i sense delinqüència i la droga és una arma de fabricació de delinqüència en massa. Primer perquè un tio que està podrit per la droga no l'agafaran enlloc per treballar i per tan es dedicara a robar per aconseguir la droga i segon quan vagi drogat és molt probable que agredeixi a altres persones.
Igual com la gent no ha de poder anar-se arrancant la pell amb un cutex pel carrer perquè pot molestar a altres vianants tampoc s'ha de poder drogar.
LLibertat sí, però sense emprenyar i per tan drogues no, a qui no li moli viure que es tiri d'un pon i no toqui els ous.

12:51 a. m.  
Blogger Noelia ha dit...

Fa un temps que et llegeixo i trobo q ho fas prou bé, m'agrada.

Jo també he vist la película i he de dir que estic d'acord amb el que dius.

1:08 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici