Segona esmena
'The right of the people to keep and bear arms shall not be infringed'. Segona Esmena a la Constitució dels Estats Units.
Tot i això les autoritats locals i progres del District of Columbia (Washington) havien tingut la pensada de prohibir absolutament als ciutadans de la capital tenir armes de foc operatives a casa, un atemptat més contra la preuada llibertat individual, valgui la redundància, consagrada a la mateixa Constitució nord-americana, llibertat que necessàriament passa per permetre als ciutadans disposar dels mitjants necessaris per defensar la seva integritat física i la seva propietat privada.
La divisió de poders, que aquí funciona, anuncia bones notícies aquesta setmana: la Cort d'Apel·lacions del Estats Units acaba de declarar inconstitucional la prohibició promulgada pel govern local de DC. Els advocats de 13 estats, liderats pel fiscal general de Texas, han col·laborat en l'apel·lació contra la llei del District of Columbia: el mateix Texas, Alabama, Arkansas, Colorado, Florida, Georgia, Michigan, Minnesota, Nebraska, North Dakota, Ohio, Utah i Wyoming. Un pot preguntar-se perquè tots aquests estats es molesten a intervenir directament en un assumpte que els queda més aviat lluny i els afecta més aviat poc. La resposta, em sembla a mi, cal buscar-la en la ceguera estratègica dels polítics locals de Washington: enfurismats per la decisió judicial, els ha faltat temps per anunciar una contraapel·lació, aquesta vegada ni més ni menys que al Tribunal Suprem dels Estats Units. Charlton Heston i la NRA deuen estar-ho celebrant a hores d'ara. Com jo. No la decisió de la Cort d'Apel·lacions sinó la tossuderia suicida dels polítics washingtonians de fer pronunciar el màxim òrgan judicial del país sobre la prohibició explícita de posseir armes de foc, assumpte sobre el qual la Constitució sembla prou clara. Si tot va bé, quan aquest es pronunciï, amb tota seguretat en el mateix sentit que la Cort d'Apel·lacions, estarem davant del precedent definitiu que invalidarà qualsevol intent futur per part dels Estats de negar als seus ciutadans el dret a defensar la seva vida i la de la seva família amb els mitjans que calgui. Enlloc de modificar la llei i seguir el model d'altres Estats, que fan pràcticament impossible la possessió d'armes sense prohibir-la explícitament, la rebequeria d'aquests polítics acabarà sent la millor aliada dels partidaris del dret a posseir armes de foc.
Jo ja tinc el meu distintiu:
5 comentaris:
Sé que amolts els serà difícil d'entendre el tema del dret a portar armes per part dels ciutadans dels USA... per a entendre'l cal anar a la pròpia gènesi dels Estats Units; però el que és important de la noticia és l'actuació i els mecanismes judicials, totalment defensores de les llibertats dels ciutadans per damunt del que decideixen les administracions, tal com diu en Jordi
Espero que tu ja hagis comprat la teva pistola, per poder-te defensar de qui ha exercit el seu dret anteriorment.
Jordi, l'altre dia el Triviño em va preguntar si et coneixia. Es veu que l'Alfred Font Barrot li ha parlat de tu. La pregunta va ser: "¿Conoces a un tal Torres que me han dicho que dice cosas irracionales como las que dices tú?" Molt simpàtic el Triviño...
-El monopoli de la violència ja no és de l'Estat-
Aquesta va ser l'idea revolucionaria que promulgà la Segona esmena a la Constitució...
Tot i així, potser als USA això es podria garantir sense tenir AK-47 a les llars...
Gràcies per l'apunt, que lògicament ja coneixia. També he obviat tota la resta de la Constitució, tot i que la magistratura també la deu tenir en compte per fonamentar les seves decisions. Però m'interessava precisament aquest punt. No veig perquè modifica això la idea que l'Estat no pot infringir el dret dels ciutadans a tenir armes. Explica-m'ho i potser em convences.
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici