Spring Break

Marxo de vacances. En diuen Spring Break, són deu dies de festa que aquí tothom aprofita per marxar com més lluny millor. L'estrella és Florida i els seus 27 graus, però nosaltres teníem ganes de més quilòmetres i aquesta tarda volem cap a San Francisco, Califòrnia. Com es poden imaginar aquest és un dels viatges que sempre he volgut fer. La idea és llogar un furgoneta típica americana a San Francisco i baixar per la Route 1, vorejant el Pacífic: Santa Cruz, Monterey, Santa Barbara, Santa Monica, Los Angeles i San Diego. No s'emocionen de pensar la de tonelades de CO2 que deixarem anar? S'admeten apostes, com sempre. Poden consultar l'itinerari, si volen. El cas és que fins dilluns de la setmana que ve no tornaré a seure al meu despatx de l'Estable, amb totes les eines necessàries per complir el meu deure en la batalla que desinteressadament lluitem contra l'Estat del Benestar. I pensar que tot és per deixar un món més lliure als nostres fills... som una colla de sentimentals, no cal que m'ho diguin. De totes maneres m'anirà bé descansar uns dies i a vostès m'imagino que també. Poden aprofitar el temps, mentrestant, per acostumar-se a visitar tres webs que haurien de ser visita obligatòria per tots aquells que acostumen a comentar aquí:

Marginal Revolution

Greg Mankiw

Econolog

Això no vol dir que des de Califòrnia no escrigui res, però suposo que amb menys carrega ideològica i menor freqüència. Si no és que m'avorreixo molt.

Nota: He notat la tendència que tenen alguns de convertir debats sobre qualsevol tema en discussions sobre la meva estupidesa, la meva ignorància sobre política internacional o el poder adquisitiu de la meva família. Per no barrejar coses, obro el post de sota (sota l'enquesta) per tots aquells que no puguin reprimir les ganes d'insultar-me durant aquests dies de festa.