Walter Reed
El Washington Post va destapar fa uns dies el que es coneix com l'escàndol del Walter Reed, l'hospital militar de Washington on reben tractament la majoria de ferits de l'exèrcit nord-americà. L'atenció mèdica als militars és un programa estrictament governamental, lluny dels tentacles perversos del mercat i és un dels exemples que freqüenten els progres per defensar la sanitat pública. El cas és que el mateix Paul Krugman, sacerdot de l'esquerra nord-americana que passa per ser un bon economista i conegut sobretot per castigar-nos a diari amb els seus articles soporífers al New York Times, oferia fa uns mesos aquesta perla:
'Well, I know about a health care system that has been highly successful in containing costs, yet provides excellent care. And the story of this system's success provides a helpful corrective to anti-government ideology. For the government doesn't just pay the bills in this system -- it runs the hospitals and clinics.
No, I'm not talking about some faraway country. The system in question is our very own Veterans Health Administration, whose success story is one of the best-kept secrets in the American policy debate.'
No, I'm not talking about some faraway country. The system in question is our very own Veterans Health Administration, whose success story is one of the best-kept secrets in the American policy debate.'
Ara se'ns posa patriòtic i tot l'amic del Michael Moore. No deixa de ser curiós com els progres aprofiten el malvat exèrcit nord-americà i les seves pràctiques quan els convé. La tossuda realitat, però, sembla que rebutja insistentment encabir-se a la columna profètica que en Paul té al NYT.
Els recomano l'article complet del Post sobre el meravellós èxit d'aquest programa sanitari públic. Només un extracte, purament anecdòtic: 'Signs of neglect are everywhere: mouse droppings, belly-up cockroaches [escarbats], stained carpets, cheap mattresses.'
Seguint la lògica krugmaniana i amb les noves evidències destapades pel Post, m'atreviria a proposar la següent afirmaciò, estrictament equivalent a la ressaltada en negreta i per tant de ben segur acceptada pel prestigiós economista i els seus súbdits:
'And the story of this system's failure provides a helpful corrective to pro-government ideology'
Ja sigui a Barcelona, a Brussel·les o a Washington, la salut no és cosa perquè hi juguin els buròcrates del govern, encara qui sigui, està vist, el govern nord-americà.
3 comentaris:
No és que em faci gaire gràcia els serveis que pot oferir la cosa pública. Però a Amèrica, fins i tot els periodistes, poden arribar a fer de periodistes. En el sentit d'anar a la contra, sigui o no justificat.
Massa cops hi foten la grapa i ho deixen tot ben magrejat, que no se'n pot aprofitar res de res.
Serà interessant cóm s'enfoca aquest tema (la sanitat) en les primàries. En principi la Hillary te certa experiència en intentar-ho i fracassar (instaurar la sanitat pública).
Veurem...
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici