Camarada Ségolene

Ségolene Royal promet:

• Pagar el 90 % del salari durant un any a qui perdi la feina
• Apujar les pensions un 5 %
• Construir 120.000 pisos de protecció oficial
• Oferir crèdits de 10.000 euros als joves per finançar projectes empresarials.

A veure si ho entenc: tenim un Estat, el Francès, que no és capaç d'impedir que els musulmans de la Banlieue cremin cotxes quan s'encabriten amb la policia i aquesta senyora pretén convertir-lo en:

• Companyia d'assegurances. Amb la particularitat que les contribucions no tindran a veure amb el risc de perdre la feina sinó amb la renda. En altres paraules: tu em pagaràs el sou si jo perdo la feina. Em pregunto si aquesta dona ha sentit a parlar mai dels incentius. I no cal dir de la justícia, és clar.
• Germaneta de la caritat amb la gent gran. Amb la peculiaritat que la caritat en aquest cas és en la seva accepció més robinhoodiana, per allò de robar abans de donar, no sé si m'entenen... (sinó ja m'entendran quan facin la declaració de la renda).
• Promotor Immobiliari. No s'està de res.
• Banc Comercial. M'agradarà saber què passarà quan aquests joves encantadors comencin a no tornar els crèdits i papa-Estat es vegi en l'obligació d'embargar-los el negoci. El pitjor és que segurament no ho farà i quan comenci a no fer-ho tothom deixarà de tornar els crèdits. I perquè hauria de passar això? Molt senzill: els bancs no deixen diners per amargar-te la vida sinó per fer-hi negoci i el negoci precisament el fan si pots pagar. Creguin-me que no tenen cap interès en embargar-te res. Ells fan els seus càlculs i seleccionen a qui poden deixar diners i a qui no pel risc excessiu d'insolvència. Si el programa segolenià serveix d'alguna cosa hem d'entendre que serà perquè posarà diners a les mans d'aquells a qui els bancs no els en donarien, precisament perquè és molt probable que després no ho puguin pagar. No sé si m'explico: no és per casualitat que no els donen crèdit. Així que això de crèdits és un eufemisme per 'regal pagat per tothom', suposo que amb la idea de convèncer algun liberal incaut (i ruc).

Encara ens queda una esperança: Nicolas Sarkozy.