Experts

Llegir la premsa aquests dies és força pesat. A cada pàgina s'hi amaga algun expert que pretén explicar el perquè de l'abstenció. Acostumen a ser sociòlegs o politòlegs, ciències les de tots dos de reconegut rigor i fiabilitat contrastada, i se serveixen sempre d'un parell o tres de tòpics, absolutament vulgars, reformulats amb més o menys subtilesa per passar per principis científics o brillants conclusions fruit d'una persipicàcia a l'abast de molt pocs.

Resulta que dos milions de persones no exerceixen el seu dret a vot. Molt bé. Decisió lliure de cadascun d'aquests individus, dic jo.

Si aquests experts són realment capaços d'explicar quin és el motiu que porta tots aquests ciutadans a prendre aquesta decisió no sé què cony hi fan perdent el temps aquí. Haurien de ser tots bilionaris i els resultats els contemplarien des de la distància d'un àtic a Manhattan. Quina empresa no els voldria fitxar? Tantes hores perdudes fent estudis de mercat, analitzant casos i més casos de productes d'èxit i de fracassos i ara resulta que un professor de sociologia de la UB et pot explicar en quatre ratlles què és exactament el que mobilitza o desmobilitza la gent.

De veritat et penses que pots explicar perquè dos milions de persones decideixen comprar un producte o no comprar-lo? S'entén que aquí el producte és anar a votar (i el cost és el temps d'anar-hi mentre podries fer altres coses, lògicament).

Un dels grans clàssics que utilitzen aquests genis desaprofitats és el següent, que de tant estúpid crec que mereix un comentari explícit:

La distància entre les preocupacions dels polítics i les de la gent: home, és clar, si pretens que el president del govern estigui patint perquè t'ha deixat la nòvia o perquè la Maria no et fa cas, cosa que de ben segur a tu et deu preocupar en gran manera, molt més que la situació a l'Irak o l'últim indicador de conjuntura macroeconòmica si ets honest, potser sí que ho tens una mica cru. Evidentment que les nostres preocupacions estan sovint allunyades del debat polític, però em sembla una solemne estupidesa pretendre que això expliqui l'abstenció. Elegim els polítics perquè facin una feina determinada, perquè es preocupin precisament d'uns assumptes concrets de què no podem estar pedents nosaltres permanentment. Deleguem, si voleu. Exactament com quan contractem personal per l'empresa o una dona de fer feines a casa. Se me'n refot si li preocupen els meus maldecaps sentimentals o professionals. Que fregui i que calli.

Conclusió: I jo què sé perquè hi ha gent que no va a votar! Tampoc no sé perquè uns compren Coca-cola i altres Pepsi o perquè uns decideixen anar a les Canàries i altres a París. Són gustos, són preferències, a vegades sòlidament motivades, a vegades fruit de l'atzar, de l'arbitrarietat o de qualsevol altra cosa que et pugui passar pel cap. I ben legítim, tot.