A la mínima expressió
Els mags de les idees que treballen pel refundador Zapatero li han preparat un document sobre la crisi abans que marxés a fer el ridícul a Washington que diu coses com aquesta:
"La progresiva globalización económica y de los flujos financieros se fue gestando en ese contexto ideológico neoliberal que abogaba por la desregulación total de los mercados y la reducción del Estado a su mínima expresión."
Quan ho he vist de seguida he buscat algunes dades històriques que capturin aquest procés de "reducció de l'Estat a la seva mínima expressió" i m'he pres la llibertat de construir aquest gràfic, que mostra la despesa del govern sobre el Producte Interior Brut als Estats Units des de l'any 1960 fins avui:
Noti's que mentre l'any 1960 la despesa pública sobre el PIB era una mica inferior al 29%, a finals d'aquest any ratlla el 37%. És curiós que d'un augment, repeteixo: augment, de gairebé 10 punts percentuals (sobre una quantitat, a més, molt més gran) se'n digui ara "reducció a la mínima expressió". Si s'hi fixen veuran també que els dos únics anys on la despesa pública ha superat el 37% del PIB són sota la presidència de Bush pare i sota la presidència de... Ronald Reagan!La línia negra mostra la línia de tendència: ja veuen que apunta més aviat amunt...
Noti'n, també, que la caiguda més espectacular de la despesa pública es produeix precisament sota la presidència de...Bill Clinton! Un altre neocon, suposo.
I què passa amb els augments més espectaculars? Doncs que corresponen a les presidències de Gerald Ford, Bush pare i Bush fill...
Ja m'imagino que molts diran que aquest augment sostingut de la despesa pública als EUA des de 1960 és culpa de la despesa militar. Lamento aixafar-los la guitarra, però és mentida. Vegin el següent gràfic (despesa militar sobre el PIB) i especialment la línia negra, la de tendència.
Perdonin la mala qualitat dels gràfics, però no m'hi he pogut entretenir més. Les dades es poden consultar a http://www.usgovernmentspending.com/
enviat per El Director a la/es
12:48 p. m.
9 comentaris:
Aquí a Europa molta gent creu que el president dels Estats Units té uns poders gairebé dictatorials, però en realitat al país dels checks and balances la Cambra de Representants també hi té molt a dir.
Dic això perquè seria interessant saber qui tenia la majoria a les cambres en les successives presidències. Per exemple, pel que recordo, sota la presidència de Bill Clinton, almenys en un període la Cambra estava dominada per una majoria republicana, que l'obligà a rebaixar la despesa sota mínims. Fins i tot recordo que van arribar a fer el "peripé" d'enviar funcionaris a casa (devien ser de parcs i jardins) perquè no tenien diners per pagar-los.
Amb tot això em vinc a referir que l'augment o retallada del pressupost no sempre és mèrit/culpa del president de torn.
Tens raó, però el que vull dir és que de "reducció a la mínima expressió" res de res i per tant això no pot ser la causa de la crisi, com diu el document del PSOE.
Viva ZP y su gran conocimiento económico!!
Llavors què és el que t'agrada dels republicans?
Carles.
Suposo que ens està intentant convencent de que els demòcrates són millors
No però de debò; si considerem vàlids aquestes gràfiques quin argument teniu els lliberals per recolzar el partit republicà?
pro-life?guerra d'Irak?Guantánamo?Sou favorables a la pena de mort a menors?
Atentament, Carles
Em sembla que ja he dit moltes vegades que jo no sóc republicà ni recolzo el Partit Republicà ni estic gens d'acord amb moltes de les coses que defensen. Una altra cosa és que em semblin estúpides la majoria de crítiques que se'ls fan des d'aquí. Content?
Tranquil home. Sí,sí content, gràcies per la teva resposta.
Carles
Olé!
Carles 1 - 0 Pallasso Director
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici