La càrrega de la prova

En dret es parla sovint de la càrrega de la prova i de la presumció d'innocència. La idea és la següent: davant d'un delicte, l'acusació és qui ha de demostrar que l'acusat n'és efectivament el responsable i no a la inversa. Per entendre'ns: si algú t'acusa d'haver matat al teu veí, per esquivar la presó no cal que tu demostris que no ho has fet, n'hi ha prou amb que el fiscal, o qui sigui l'acusació, no pugui demostrar que ho has fet. És un matís crucial, suposo que es veu de seguida. A mi em sembla un mecanisme molt encertat i suposo que el consens és ampli: imposar mesures tan dures com tancar algú durant anys en una gàbia necessita, per gaudir d'una certa legitimitat, l'utilització d'un mecanisme que minimitzi el risc d'imposició sobre innocents.

Doncs una impotència semblant a la de l'acusat a qui se li viola la presumpció d'innocència deu ser la que sentim els liberals quan ens veiem obligats a lluitar contra la prohibició d'obrir la teva botiga a l'hora que et doni la gana, contra la prohibició de drogar-se, contra les traves a la prostitució, a l'eutanàsia o al lliure comerç.

Són mesures que s'adopten generalment per satisfer els interessos d'alguna minoria i en canvi, a qui suggereix suprimir-les, se li demanen de seguida les mil i una proves de que la seva supressió no "desertitzarà els centres de les ciutats", "acabarà amb l'agricultura europea", o "arruinarà la salut de la població".

Què volen que els digui, a mi em semblaria més raonable que fossin els partidaris del toc de queda comercial, per exemple, els responsables de demostrar, amb dades fiables i hipòtesis contrastades, que el cataclisme seria de la magnitud que diuen i que no estem davant dels interessos gremials de tota la vida.