Negociar amb terroristes

Sento moltes referències a la negociació del govern espanyol amb ETA. És curiós com defensors a ultrança de la legalitat internacional, com els socialistes espanyols, són partidaris, simultàniament, d'esberlar sense miraments l'Estat de Dret espanyol i asseure's a negociar amb els assassins d'ETA. Ja saben que jo sóc incapaç de trobar cap argument ètic que permeti fonamentar l'autoritat de l'Estat sobre individus que no hi consenteixen i en aquest sentit se me'n refot amb qui parlin els senyors del ministeri. No veig gaires diferències essencials entre l'Estat, una organització terrorista o la màfia: tot són bandes armades que obtenen els seus recursos mitjançant la coacció violenta i imposen la seva autoritat sobre un conjunt d'individus encara que algun subconjunt d'aquests individus no ho vulgui. En el cas de l'Estat democràtic de dret figura que aquest subconjunt és minoritari, però aquesta diferència numèrica no em serveix de res.

Dit això, i perdonin l'obvietat, és inconsistent amb els principis de l'Estat de Dret negociar res amb terroristes. Existeixen unes lleis aprovades mitjançant els processos establerts que especifiquen amb precisió les conseqüències de cometre un assassinat, un segrest, un atemptat, etc. El que matare, etc. I és igual si aquest que mata desitja, simultàniament (mentre mata), la independència d'Euskal Herria o la supressió de l'Estat perquè és anarquista com jo. És el que dèiem de l'Estat de Dret. La llei no diu que qui mati sistemàticament tindrà dret a reunir-se amb uns representants del govern per pactar els termes del final de la sèrie d'assassinats. Si es vol negociar, caldrà canviar el codi penal i especificar alguna cosa com: "qui mati un nombre superior a x persones i pertanyi a una organització que desitja la independència d'Euskal Herria, s'asseurà a negociar amb el govern quan declari una treva".

Mentre no s'aprovi això, els únics que s'han d'asseure a parlar amb etarres són el jutges de l'Audiència Nacional. I encara que ETA oferís deixar de matar a canvi de tenir ració doble als menjadors d'Alcalá Meco, res de res. Consistència.