divendres, de març 02, 2007

Henry David Thoreau

Henry David Thoreau estava com un llum. Hi ha un cert consens al respecte i llegint Walden un se sent inclinat a sumar-s'hi. Dos anys, dos mesos i dos dies vivint en una cabana enmig del bosc. Bé, de fet només a una milla d'una barriada de Concord, Massachusetts. Una mica com el nen que marxa de casa i es queda al jardí, instal.lat en una barraca. Una quants tòpics sobre els mals del diner i el consum i algunes idees sobre l'encaix de l'home a la natura.

Però l'interessant de Thoreau, pels liberals, és el pamflet 'Civil Disobedience', redactat el 1848 en plena controvèrsia per l'esclavatge i la guerra EUA-Mèxic. Comença citant la màxima Jeffersoniana 'That government is best which governs the least' i de seguida ofereix la seva particular revisió: 'That government is best which governs not at all'. Compara els legisladors i les seves traves a la iniciativa individual amb els bandits que sabotejaven vies de tren: 'If one were to judge these men [els legisladors] wholly by the effects of their actions and not partly by their intentions, they would deserve to be classed and punished with those mischievous persons who put obstructions on the railroads'

Thoreau defensava la insubmissió fiscal i de fet ell mateix va passar una nit a la presó per negar-se a pagar els impostos que li demanaven. -Your money or your life!- posa en boca de l'Estat. I estem parlant del que es diu poll tax, una única quantitat, normalment petita, que pagava tothom igual. Si aixequés el cap i veiés com els Estats moderns posen les grapes sobre prop del 50% de la nostra renda abans que nosaltres mateixos la percebem no dubto que hauria exigit ser empresonat a perpetuitat. I és que de la seva experiència a la presó va concloure que aquell era l'únic lloc on un home just es podia considerar de veritat lliure, l'única posició que li permetia no ser responsable, per acció o omissió, del funcionament d'aquesta perversa institució anomenada Estat. De fet va demanar que se l'exclogués del cens de l'Església (cens que feia servir l'Estat per recol·lectar impostos de diversos tipus), club al qual ell no havia demanat mai pertànyer. Fins i tot va fer arribar aquesta nota a les autoritats locals perquè no li demanessin més diners: 'Know all men by these presents, that I, Henry Thoreau, do not wish to be regarded as a member of any incorporated society which I have not joined'.

És veritat que de fet gran part d'aquest rebuig a l'Estat és conseqüència de la repulsió que sentia per una institució que permetia l'esclavatge i mantenia una guerra amb Mèxic, però no es poden negar els ecos libertarians d'aquest text del deixeble principal de Ralph Waldo Emerson.

5 comentaris:

Blogger Moré ha dit...

Benvolgut Director,

M'agradaria poder enllaçar el teu bloc des del meu. Per això requereixo del teu permís. Costa trobar liberlas conseqüents com tu.

Una abraçda, shabat shalom vePurim Sameaj

Què és un palestí?

http://guiadeperplexos.blogspot.com/2007/03/qu-s-un-palest.html

2:09 p. m.  
Blogger El Director ha dit...

Serà un honor. Si em permets faré el mateix.

3:37 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

No dedicaràs quatre ratlles a Arthur M. Schlesinger? L'AVUI s'hi referia com "l'apòstol del liberalisme dels EUA".

6:29 p. m.  
Blogger El Director ha dit...

Nausicaa més val no fer cas de la secció d'internacional de l'Avui. Suposo que no en tenen ni idea, però el senyor Schlesinger, pels estandars europeus, no era un liberal: era un progre de pedra picada, que als Estats Units rep el nom de 'liberal' des que l'esquerra nord-americana va decidir apropiar-se el mot. Schumpeter ho explicava fa anys: 'As a supreme, if unintended, compliment, the enemies of private enterprise have thought it wise to appropriate its label'. Gràcies per l'apunt, de totes maneres. M'imagino que els periodistes de l'Avui devien traduir literalment la notícia del New York Times, ja sabem com funcionen aquestes coses.

8:55 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Jajaja. Entesos, ho tindré en compte per a futures ocasions.

7:07 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici