diumenge, de febrer 25, 2007

L'espectre polític

Arran d'un comentari que em va posar un anònim fa uns dies vaig visitar el blog del diputat Campuzano, de CiU. He de confessar la meva estupefacció després de llegir un post rere l'altre que podria subscriure perfectament en Rafael Ribó. Allò em va excitar la curiositat i he passat uns dies inspeccionant la blogosfera convergent (ja sé això del cost d'oportunitat, no pateixin) i com m'havia d'haver imaginat les idees del jove diputat vilanoví no són precisament l'excepció al partit. Deixant de banda la gran majoria de blogs, del tot impracticables tenint en compte la competència lingüística pre-EGB del responsable, la resta són una riuada desbocada de pensament políticament correcte, farragós i exasperantment ecologista. No-pensament, n'acostumo a dir. Si m'ho pregunten, ens trobem davant d'un partit essencialment socialdemòcrata, obertament progressista ('crec en la política com a instrument de millora de la societat', Campuzano dixit) i que l'únic que tem de veritat és que l'etiquetin de dreta, amb la qual cosa no paren d'empènyer cap a l'esquerra. I encara que no m'ho preguntin ja els dic que m'he quedat profundament decebut. És trist constatar com no hi ha absolutament cap partit liberal a Catalunya. Ni un de sol. És aquest desert ideològic el que impregna de mediocritat les institucions del país.
Tot són diferents sensibilitats dins de l'esquerra: el centre-esquerra catalanista (CiU), el centre-esquerra espanyolista (PP), l'esquerra espanyolista (PSC), l'esquerra catalanista (ERC), els comunistes (ICV) i l'esquerra jacobina de Ciutadans.
Només se m'acut aquesta solució, de moment.

15 comentaris:

Blogger Guillem Casas ha dit...

Cert. De ben segur que ha de ser motiu de preocupació per a un liberal...

3:25 a. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

El director diu que "podria subscriure perfectament en Rafael Ribó". Confesso que m'he perdut, perquè no entenc què vol dir això. Algú me'n pot aclarir el significat o indicar-me on puc llegir què diu en Rafael Ribó?

Gràcies.

8:06 a. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Està clar que no coneixes Convergència Democràtica si penses que tots som "sociates". Quan un no coneix, millor no opinar, no creus?

9:01 a. m.  
Blogger Ferran Caballero ha dit...

Sergi, això és exactament al contrari. És quan un no coneix que opina. Si un coneix diu la veritat, no opina. L'opinió, Plató dixit, és el que hi ha entre la ignorància i la veritat. El preocupant del cas és que tu, que dius conèixer, no aportis llum per contradir aquestes opinions.
Salut

12:43 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

En fi, hi ha el què hi ha... però tot i això crec que en la teva particular i incisiva batalla ajudes deforma magistral al Tripartit de Montilla.
Si partim de la base que a Catalunya ens movem en dos eixos polítics ( catalanisme-espanyolisme i dreta-esquerra) CiU en el que es troba més còmoda és en el primer, el nacionalista. És en l’eix identitari on CiU pot jugar més fort per fer convergir el seu electorat. Justament és per aquest motiu que el Tripartit va predicant cada dia allò “d’aparcar el debat identitari per centrar-se en el social” perquè saben si l’electorat llegeix el panorama polític en dretes i esquerres enlloc de catalanisme i espanyolisme ja hauran guanyat de batalla.
Respecto la teva opinió i en moltes ocasions la comparteixo però dubto molt que ara en toqui jugar aquest joc. Ja que si hi juguem correm el risc d’ajudar el socialistes a fer de Catalunya una Múrcia més.

www.guillemcarol.cat

4:07 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Estic completament d'acord amb el Guillem. Però ara vull plantejar una pregunta que fa temps que em ronda pel cap i que no estic segur que pugui respondre:
dreta i ecologisme són incompetibles?

4:18 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Sobre el teu "About me", dir-te que jo també defenso el teu dret a viure amb seguretat així com el teu deure a deixar d'emprenyar d'una vegada.

M'agrada quan ataques els comunistes, perquè d'això si demostres saber-ne. Els hi tinc tanta mania com tu.

Tanmateix, quan et poses amb la política internacional... la teva ignorància queda en evidència. ja se sap, no es pot ser bo en tot.

Entenc que ser liberal, estar a favor incondicionalment dels EEUU, defensar l'estat pirata i usurpador d'Israel i participar freqüentment en festetes varies vingui tot en un pack.

I t'agraeixo la teva coherència. Anhelo una nova era d'immigracions massives des d'Europa cap als EE.UU. Però aquest cop que no només hi vagin prostitutes, evangelistes , delinqüents i científics de l'Europa de l'est. També liberals de totes menes i tots colors.

I per cert, m'agradava més la teva presentació anterior, on afirmaves la teva voluntat de votar al Bush si poguessis.
Molt propi d'un liberal votar a un president pro-abortista, pro-legalització de drogues, pro-investigació científica, pro-homosexual i ateu.

Veig que la teva coherència no és del tot regular.

4:26 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Imcompatibles no, però el senyor libertarian alies "en qüestió d'ideologies no hi ha gradualitat", estableix unes primes que ell creu encertades per definir el mostruari de partits i no deixa lloc a la lliure ideologia. On està aquí una de les principals ideologies que tant defensa?
Reiterem la falta de coherència en els seus grans discursos.

I sí, sóc ecologista.

7:45 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Algú ha preguntat si és compatible ser ecologista i liberal al mateix temps. Sembla ser que sí, ja que a EEUU els anomenats Green Libertarian accepten el consens científic que hi ha al voltant del canvi climàtic, i opinen que aquest fenomen és perillós i causat per factors humans principalment.

Estan en contra de la pena de mort, de qualsevol tipus de censura, de la intervenció del govern en assumptes privats, de les subvencions, de la sanitat pública, del control d'armes de foc, de l'increment d'impostos... i a favor de la legalització de les drogues, de les energies alternatives, de la reforma del govern, de la despesa militar (entesa com a "mal necessari" per a la defensa nacional), de l'avortament...

També creuen que cada estat individual ha de decidir si té escoles públiques o no i si ha de legalitzar el matrimoni homosexual. Són partidaris d'abolir la immunitat sobirana del govern, que fins ara el protegia de qualsevol demanda per danyar l'ambient (segons els Green Libertarian, el govern contamina més que totes les corporacions juntes). Per tant, recolzen les limitacions del govern excepte en temes de protecció del medi i dels drets dels consumidors.

Així és com justifiquen la intervenció del govern en la regulació del medi:

1) La pol·lució crea riscos per a la salut. Els individus han de finançar-se ells mateixos el manteniment de la seva salut. Per tant, contaminar és robar.

2) La desestabilització de la biosfera és un inici d'agressió.

3) S'accepta que un estat mínim està justificat.

4) L'estat mínim ha de prevenir i castigar les violacions del principi de no agressió.

5) Per tant, una regulació ambiental en un estat mínim està justificada.


PD: Encara no sé què significa la referència a Rafael Ribó que fa el director, algú és tan amable d'explicar-m'ho?

8:06 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Un amic m'ha passat aquest blog i m'ha agradat força. Un fill de papa, que es sent orgullós de ser un capitalista liberal, escriu els seus "pensaments" (diguem-ho així), provocatius davant de qualsevol persona que tingui certa consciència humanitaria, perquè d'aquesta manera el blog tingui un cert interès. La tàctica està prou bé, però la llàstima és que no fas veure que ets així, simplement ho ets. No se si prefereixo que el país estigui ple de nengs o de persones com tu, que es creuen superiors als demés simplement per viure en un familia amb diners.

9:00 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Xatos, ja heu llegit el ferotge article d'en Marçal, que desautoritza brutalment aquest protoperiodista?

(marsalgirbau.blogspot.com)

9:18 p. m.  
Blogger Daniel Vicente Carrillo ha dit...

El grau d'equitat d'una relació econòmica assalariat-empleador és en el liberalisme inversament proporcional a la seva durada o al seu nivell d'eficiència. Una prova tangible: treballes a mitja jornada i t'amplien a jornada completa, però no cobres ni de bon tros el doble. Plusvàlua, vella amiga.

(No sembla irraonable aquest principi de segregació del benefici en les empreses que requereixin un gran capital i unes grans inversions. En la resta sí ho és, a parer meu).

1:22 a. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Jordi, et veus capas de fer campanya electoral pels pobles de Tarragona, Lleida i Girona, oferint com a programma electoral, el tancament de l' ambulatori, del casal d' avis, l' escola d' arts i oficis, i desmontant les estructures establertes pels diferents consells comarcals.
Disculpeu les faltes d' ortografia, estic escrivint amb un teclat angles

10:36 a. m.  
Blogger El Director ha dit...

Home centraria la campanya en la supressió, repeteixo supressió, de l'impost de la renda i el de societats. Són molts els que hi surten perdent amb l'Estat del Benestar. Que paguen més del que reben, per entendre'ns.

4:25 p. m.  
Blogger Daniel Vicente Carrillo ha dit...

Segur que els fiscalistes no et votaríem.

7:23 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici