dimarts, de febrer 27, 2007

Immigració

Ja saben què en penso de la immigració: lliure circulació prèvia eliminació de l'Estat de Benestar. Punt.
De totes maneres admeto que existeix un argument prou interessant per justificar-ne la restricció tot i haver eliminat l'Estat del Benestar, que té a veure amb tota la teoria dels béns públics.
Ràpidament: considerem l'Estat de Dret (Rule of law) i la Democràcia liberal com a béns públics. Per entendre'ns:
1. Adquirir per un país donat un Estat de Dret que funcioni i una Democràcia liberal és car, molt car. No en termes estrictament pecuniaris, s'entén. Però és cert que són molts anys de sacrificis, revolucions, reformes difícils, compromisos multipartits, etc. Als EUA, per exemple, per dotar-se d'aquest sistema envejable van pagar el preu que els historiadors anomenen 'Guerra d'Independència' o 'Revolució Americana'. A França tampoc no es queden curts, van abonar el que es coneix com a 'Revolució Francesa' i sembla que els ha sortit un pèl defectuós tot plegat. A Espanya diria que hem estat pagant a terminis durant tot el segle XX i finalment sembla que ja ens podem considerar més o menys propietaris. Alguns països han pagat preus més alts que d'altres i n'hi ha que encara és hora que es decideixin a comprar aquesta tecnologia, que segons tots els estudis és d'allò més rendible. Sovint passa que es pretén regalar la tecnologia a tercers països i apareix el famós problema de la ineficiència dels regals. En aquest sentit vegi's la guerra de l'Irak i l'Afganistan.
2. Un cop adquirit el bé 'Rule of law+democràcia liberal', ens trobem davant d'allò que els economistes anomenen bé públic: un bé no rival i no excloent. No rival perquè el fet que jo utilitzi aquest 'Estat de Dret', me'n beneficiï, no impedeix que vostè també ho faci, a diferència, per exemple, de què passaria si em cruspís una patata, que un cop digerida per mi deixa d'estar disponible pel seu consum. No excloent perquè un cop una persona és a Espanya no se la pot excloure de l'ús d'aquest bé i de tots els beneficis que comporta en termes d'estabilitat, ordre i benestar en general. Pensin, per posar un exemple molt concret, que si decideix delinquir no podrem impedir que el jutge Garzón porti el cas, com tots els casos que s'obren a Espanya cada dia. Més seriosament: sovint no ho valorem, però ser en un país on funciona l'Estat de Dret és un autèntic luxe que algú ha hagut de pagar en algun moment.
3. Un immigrant que arriba de Guinea Bissau amb una mà al davant i l'altra al darrera només posar al peu a Espanya ja es pot beneficiar (recordin: bé no rival i no excloent) del bé públic que tants esforços ha costat a generacions i generacions de ciutadans: l'Estat de Dret. Un free-rider, vindria a ser. Seria com si els meus companys i jo decidíssim no comprar una tele al pis que compartim i en canvi entréssim a casa dels veïns a mirar el proper partit de la NBA. I algú dirà que aleshores nosaltres, els fills dels qui de fet han pagat tot el tinglado, també som uns free-riders. No ho descarto, però jo ho veig més aviat com una herència que ens deixa la generació dels nostres pares i avis, com la casa de l'Empordà o el pis a Gràcia. I no oblidin que el fet que nosaltres, els fills i néts, en poguéssim gaudir algun dia pot haver inspirat, incentivat si volen, molts dels qui s'han sacrificat (en sentit ampli) per la democràcia i l'Estat de Dret. Ja saben allò de 'deixar una societat més justa pels nostres fills i néts.'
En aquest sentit no veig malament la idea del govern britànic de cobrar una entrance fee als nous immigrants, per mirar de solucionar el problema de free-riding que suposa la immigració lliure pels països que sí que han decidit comprar una cosa tan cara com un Estat de Dret.

5 comentaris:

Blogger Pedro ha dit...

et recomano aquest post d'un economista de la Upf afincat als Eua:
http://www.roc-armenter.net/wordpress/?p=106#comments

1:44 a. m.  
Blogger irichc ha dit...

Et refutes bastant bé tu sol. L'altruisme dels revolucionaris, afegiria jo, comprenia la humanitat en el seu conjunt i no només la de la seva pàtria.

Amb tot, omets raons molt més importants per a restringir la immigració. Per exemple, mantenir els sous a un nivell raonable. I és que -sorpresa- hi ha més racionalitat que la que marquen l'oferta i la demanda. Així, no és racional deixar escapar a un país estranger tot el capital humà format amb gran cost a Espanya, en especial si la contrapartida és només l'enriquiment d'uns quants capatassos particulars.

10:04 a. m.  
Blogger El Director ha dit...

Quina autoritat intel·lectual, sí senyor!
1. Jo no parlo només dels 'revolucionaris', sinó de tots els ciutadans que han fet possible per acció o omissió el funcionament de l'estat de dret. De totes maneres, dubto que els anglesos pensessin massa amb els 'froggies' el 1640...i la revolució americana, tinc entès que tenia com a objectiu fundar un 'nou estat', separar-se de Gran Bretanya...no sé si els senyor Jefferson tenia al cap els nanos de Portsmouth, Anglaterra, quan redactava la declaració d'independència. Ara si tu ho dius jo m'ho crec.
2. La resta del que dius és una estupidesa des del punt de vista liberal. Sous a un nivell raonable? I aquest nivell enlloc del mercat el decideix Monsier Irichc o com funciona això? Gràcies per la lliçó tan original: hi ha més racinalitat que la que marquen l'oferta i la demanda. No ho havia sentit a dir mai. Ara, un consell, el proper dia estalvia't els tòpics que acabarem abans.
3. De l'últim que dius he de deduir que cal limitar la sortida, escapada dius tu, dels ciutadans espanyols, especialment dels més ben formats? Has sentit a parlar mai de la URSS?

4:06 p. m.  
Blogger irichc ha dit...

1. Ok, és opinable en qualsevol cas.

2. En Dret s'entén per preu de mercat aquell al que les parts arriben de forma independent. "Independent" és un concepte jurídic indeterminat. Jo proposo sotmetre'l al sentit comú i avaluar cada assalariat segons el benefici que en poguem treure a mig termini, segons el seu talent i capacitat de treball. Clar que això implicaria qüestionar la sacrosanta plusvàlua. I, per cert, també una intervenció estatal a nivell orientatiu (com la que estipulen els Col·legis per a les minutes, per exemple).

3. Segur que ets als EEUU només per estudiar i per escapar dels efluvis tòxics d'en Montilla? Em sembla que també hi ets amb l'expectativa de treballar-hi en el futur i cobrar més que a Espanya. Normal, no ets idiota. Podem dir, doncs, que ens hem perdut un bon economista per deixar passar els dolents, que han abaratit l'oferta global de treball? El mateix val per a la resta de professions i oficis.

6:23 p. m.  
Anonymous Guillem Carol ha dit...

Jordi sé que això no va aquí i no és que vulgui donar cap consell a ningú.Però llegeix l'entrevista que vaig fer al Campuzano fa 3 o 4 mesos. Aquí un fragment:

Bé si fa no fa com ara. Ja que Arcadi Oliveras defensa obertament el sistema marxista i poca gent s'escandalitza.
- Això hi ha un llibre que ho il·lustra molt bé aquest fet que l'esquera europea mai ha estat crítica amb el comunisme. El llibre parla d'una reunió d'antics comunistes a on perfectament poden recordar, sense cap tipus de vergonya, quan eren membres del partit comunista britànic. En canvi un grup d'homes que recordessin el seu passat feixista, avui, els hi faria vergonya. I aquesta defensa moral entre dos totalitarismes és totalment inacceptable. Si l'Arcadi Oliveras, que jo el conec personalment i és bona persona, reivindica avui en dia la planificació de l'activitat econòmica només cal que miri on avui encara hi ha planificació econòmica com la gent és cada cop més pobre.

- Si avui en dia la UJ o NNGG fes una campanya dient “Folla't la dreta” possiblement hi hauria un daltabaix considerable!
- Diguéssim que els partits que es diuen ser d'esquerra han partit durant molts anys de la superioritat moral de creure que qui defensava els valors positius com el progrés,la igualtat i la llibertat eren només ells i que la dreta només defensava el poder i el no avanç de la societat. La pregunta que ens hauríem de fer ara és si això s'ajusta amb la realitat. Ja que jo crec que, ara, no és així. De fet, segurament les esquerres catalanes i espanyoles són les esquerres europees menys modernes en comparació amb Europa.

- I Convergència, actualment, on la situaries?
- El votant de Convergència el situaria en un espai de centre, centre-dreta mentre que la seva política la pots situar en un centre, centre-esquerra.


http://www.guillemcarol.cat/entrevistes/carlescampuzano.htm

1:44 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici