Gràcies
Article que em dedica el Salvador a la seva web. Molt generós.
Confesso que no vaig entendre mai res de Salvador Sostres fins que no el vaig conèixer, i els asseguro que ho havia llegit pràcticament tot quan el vam anar a trobar aquell dissabte al Tirsa.
Ser amic del Salvador no vol dir tenir un número més al mòbil: és un estil de vida.
Tot això em recorda el que costa llegir columnistes en català que s'elevin per sobre de la mediocritat que et fa comprar el Financial Times. A part del Salvador, en salvo tres: el Joan Oliver, el Jordi Graupera i l'Alfons Quintà. Primer nivell. Un cop llegits obrin el FT i no perdin més el temps.
enviat per El Director a la/es
9:47 a. m.
5 comentaris:
Com t'estima el tiet.
Bé, no és pas l'únic que et troba a faltar company.
Molt bé l'article del Sostres Jordi! hi estic d'acord però jo precisaria que la teva principal qualitat és la intel.ligència compassiva.
A banda d'aixó, no et perdis l'article de Xavier Sala avui a la Vanguardia.
Alf.
Aquestes preguntes sobre les drogues... no creus que tal com estan plantejades les opcions, el resultat serà totalment sesgat?
Wow, puedes estar orgulloso porque lo que te ha dicho no lo dice cualquiera... ;-)
També ho ha fet públic al Singular...
Deu ni do :)
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici