L'última vegada
Les Pompeufarres a "La Sal" són cada dia més insofribles. Resin perquè en el meu camí no s'hi creui avui ningú de la Comissió de Festes, no demano més.
I del sopar de classe a la "Vaca Paca" no cal ni parlar-ne. Deixant de banda el fet que no s'hauria d'entrar mai en un restaurant amb un nom com aquest si no és que tens el camió aparcat a la cantonada ( per qüestions d'higiene lingüística, senzillament), el concepte d'aquest tipus de bufets, all-you-can eats de baixa categoria, és el que en llenguatge d'assidu de la citada menjadora es coneix com a timo. El secret és justament la frase "all-you-can-eat". Fugin la propera vegada que ho vegin, a no ser que sigui gratis. Fer sopar un grup en un bufet lliure d'aquestes característiques és una barbaritat. Entenguem-nos: cadascú sap la gana que té i què li ve de gust; en un restaurant normal pagues en funció d'això i s'ha acabat. A Can Paca et carreguen un preu en funció de tot el que podries menjar, no del que vols menjar. Si tens molta gana potser et va bé (també cal ser completament indiferent al tema de la qualitat) i sinó no. Però si tota una classe hi va per imperatiu d'organització ens trobem que alguns acabem pagant 15 euros per quatre fulles d'enciam i un tall de pizza congelada.
Dèficit del consumidor?
enviat per El Director a la/es
6:24 a. m.
8 comentaris:
Jordi, les pompeufarres sempre han estat una merda.
Alguns ja no hi anem, per evitar aquestes sòrdides situcions.
Jordi aún os marchasteis pronto porque luego la Sal si que fue insufrible, horrorosa... Yo no vuelvo allí otra vez
Això ja ho deia Plató
Havent anat a la Pia de Diputació ja hauries de saber que no es pot menjar a la Vaca Paca!
Ostres, Jordi, sembla que el Marçal t'ha fotut fins al carnet d'identitat, no?
Ja ho tenen això els filòlegs, que sempre saben sortir-se amb la seva, si els deixes parlar. L'únic que pots fer amb ells és tapar-los la boca o empresonar-los, si vols evitar que et facin mal.
Pere, per això estic tant en contra de la llibertat d'expressió.
Ja vaig començar malament la nit. Però encara la vaig haver d'acabar al costat d'un mosso d'esquadra escoltant a una vintena de pompeuferrans absolutament embogits (i amb raó) pel show del guardaroba.
Sort que no sóc claustrofòbic, ni massa sensible als sons intensos, ni escrupulós amb la suor aliena, ni refinat amb la música que posen...
Jo, més que de dèficit, parlaria de deute del consumidor.
Bones vacances
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici