divendres, de desembre 22, 2006

Cròniques provincianes (sumari):

Apunts del dia a Madrid:
  • Fred messetari a peu de pista, a les 7 del matí. Sota zero. Fantàstic. Tornen els guants i la bufanda, llargament enyorats.
  • Madrid, el poble del costat de la Terminal 4.
  • Els tràmits del Visat posen a prova la meva devoció pels Estats Units. Hores d'espera en una espècie de sala hermètica amb tot de gent comportant-se d'acord amb la coneguda i estudiada psicologia de sala d'espera. No tinc res per llegir ni per escoltar. A l'Ambaixada no s'hi pot entrar res. Estic durant hores a mercè de qualsevol il·luminat que decideixi donar-me conversa. I es demostra del tot inútil la meva cara de mala hòstia. Aguanto, estoic, la història de tres noies no-guapes de Salamanca i els seus plans nord-americans. Desconeixia que es pogués arribar a ser tan aclaparadorament pesat. Intento fer comentaris avorrits, previsibles, obvis, però tampoc no funciona. No sé com treure-me-les de sobre i en l'ambient d'aquella sala la situació és una mica angoixant, de veritat.
  • Al sortir se'n van Castellana avall. Jo Castellana amunt.
  • Dinar reparador al buffet de Semon, Capitán Haya 23, a cos de rei sense 'certificats d'utilitat' entremig. La generositat en aquest país té nom i cognom: Salvador Sostres.
  • Després de dinar, llarga caminata digestiva per Castellana i Recoletos. Abans de tornar a l'aeoroport em ventilo la millor xocolata desfeta de l'any (amb xurros): Chocolateria San Ginés, tocant a la Plaza Mayor, entre Coloreros i San Ginés. Precisament on Valle-Inclán situava la Buñolería Modernista de 'Luces de Bohemia'.
  • A l'avió em toca, just al costat, un matrimoni amb 2 fills petits, molt graciosos, encantadors, carones angelicals.
  • No deixen de marranejar en tot el vol. N'acabo fins als collons.
  • A quarts de 10 sóc a casa.

2 comentaris:

Blogger Julio ha dit...

Hola Jordi,

He aprofitat la fi dels exàmens per "fullejar" els teus darrers articles, en especial el del programa del NSDAP.

No tinc res a dir. No crec que menteixis (no ho crec...). Sí que es cert que el programa nazi compartia idees, tant en matèria econòmica com social, amb la socialdemocràcia, el keynesianisme americà d'anys posteriors i amb mi.

Fins aquí la meva aportació al tema que has tractat.

Això sí, quan tractis sobre el creixement dels grans capitals alemanys, sobre l'opressió de la classe treballadora, sobre l'assassinat dels líders polítics socialistes i sobre les polítiques d'oferta del tercer imperi alemany i les comparis amb els EE.UU. del teu compi Reagan, en faré més aportacions.

Salut company, i perdona per ocupar espai dedicat a altre tipus de comentaris.

7:01 p. m.  
Blogger Guillem Casas ha dit...

Jaja!! Molt bó.

3:32 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici