Hayek innovador? No gràcies!

Celebro que el prestigiós economista de la Pompeu Fabra Pau Labró, d'inclinacions marxista-leninistes evidents però no confessades, estigui llegint les pàgines que Déu decidí firmar amb el pseudònim d'Adam Smith: "The wealth of nations". De la lectura de la gran obra de l'escocès més il·lustre de tots els temps i pare de la nostra estimada (futura) professió, el citat economarxista en treu la conclusió que de fet el que diu Hayek a "Road to serfdom" no és cap novetat i ja ho havia dit 200 anys abans Smith. No t'hi acostumis però tens raó, aquesta vegada. I justament aquesta és, al meu parer, la grandesa de l'economista austríac. En un context intel·lectual dominat quasi exclusivament pel marxisme i el filosocialisme, la dèria per la intervenció de l'Estat i el recel a tot el que vingués del mercat, apareix Friederich Hayek i escriu una obra mestra del pensament reivindicant, contra tot pronòstic, la validesa de les tesis exposades el 1776 pel nostre precursor ideològic amb una lucidesa i claredat absolutament desarmants per qualsevol persona amb una ment raonablement oberta. Se'l podria considerar un dels pares del neoliberalisme, suposo. I no és precisament originalitat el que se li demana, igual que el mecanisme de preus en té ben poc d'original. Funciona i punt. Hayek té raó i punt.