11-S

5 anys. 11 de setembre, 2001. 16:05 hora local. Encenc la televisió en un habitació del 5è pis del Le Meridien Pyramids d'El Caire. Una Torre Bessona fumejant ocupa la pantalla de la CNN. S'acaben, de cop, el pla de la tarda i els residus del meu antiamericanisme. El vespre a la capital egipcia encara em deixa més clar qui són els bons i qui són els dolents, per si tot dubte no havia estat encara esvaït.
Durant dues hores no trec els ulls de la pantalla, intentant processar tot el que veig. D'explosió a accident i d'accident al famós subtítol que ocupà la part inferior de la pantalla de la CNN durant més de 24 hores: AMERICA UNDER ATTACK.
Amb sensacions per les quals encara no ha estat trobat el nom, molt més enllà de l'estupefacció i la ràbia, contemplo la caiguda de les dues torres sense, de moment, articular paraula. Passat el caos inicial i la retransmissió pura d'imatges, comencen a aparèixer experts a la pantalla. Moment en el qual, ja passades les 8 del vespre, decidim baixar al vestíbul a trobar-nos amb la resta del grup. La policia egipcia ha pres el control de l'hotel i els voltants i no se'ns permet abandonar el recinte sense escorta. Tot és ple de metralladores i vehicles blindats i la sensació és de pànic absolut. Els turistes americans estan sent evaquats urgentment i des de l'ambaixada Espanyola se'ns comunica la inclusió a la llista per una eventual evaquació. Només ens queden 3 dies al país, però en aquell moment ningú no sap què passa ni per on aniran els esdeveniments.
Als sofàs de l'enorme vestíbul s'improvisen desenes de tertúlies, amb diferents nivells d'estupidesa. He de dir que tinc bastanta sort amb la que em toca: fora d'alguna ridícula excepció, tothom està d'acord en la monstruositat de l'acte i en el dret dels Estats Units a defensar-se. Altres no tenen tanta sort i han de sentir els tradicionals peròs que sempre acaben donant la raó als monstres islàmics. Els més grans del grup ja parlen de guerra mundial, de Rússia, de Palestina, etc, etc. Fins més tard no es parla de Bin Laden i companyia. Jo, com sempre, no dic gran cosa. El meu cervell encara pre-adolescent està vivint una de les transformacions més importants que de moment ha experimentat: la descoberta del proamericanisme. Fins l'estiu passat havia estat raonablement imbècil (antiamericà), el 2000 vaig visitar EUA i em va passar gran part de l'estupidesa, però encara en conservava alguns tics. A partir de la tarda del dia 11 de setembre del 2001, em considero curat definitivament.
De seguida recupero de la maleta una samarreta amb l'àguila imperial i el lema de l'escut dels Estats Units: Unum et Pluribus. Passejant per l'hotel amb la samarreta tinc l'honor de ser pres per americà. Contesto amb un macarrònic: I wish I was.
Per seguretat s'anul·la el sopar que teníem previst al centre d'El Caire i ens quedem a l'hotel mateix. Tothom està molt excitat i no es parla d'altra cosa. La sensació d'està vivint un moment històric sembla competir amb la desolació per la desgràcia. De fet, difícilment s'arriba a una implicació emocional real per un atemptat d'aquestes caracterísitiques. La repugnància que provoca és del tot racional, molt diferent a la mort d'un familiar o amic.
Bany a última hora a la magnífica piscina de l'hotel, sota les estrelles del sereníssim cel egipci, amb tothom commocionat, excitat, emocionat i absolutament desbordat però estranyament unit i xiuxiuejant a les hamaques i cadires de l'enorme jardí de l'hotel. De fons les metralladores i els blindats de la policia, els filferros espinosos i els carrers tallats al voltant.
Occident contempla, en un oasi enmig del desert oriental, l'entrada inajornable al segle XXI.
5 anys després, la imatge d'aquella nit a el Caire i d'aquella tarda davant el televisor m'apareixen amb una esfereïdora nitidesa i puc recordar tots i cadascun dels detalls, moviments i comentaris des que vaig apretar despreocupadament el botó d'encès abans d'anar al labavo fins que, ja gairebé de dia una altra vegada, vaig decidir definitivament posar-me al llit i descansar, durant una estona, de la història de la humanitat.