dijous, d’abril 30, 2009

Víctimes del cervell

El fet que idees com aquesta o aquesta i que individus com aquest i aquest altre tinguin i hagin tingut durant tants anys l'èxit conegut i patit per tothom em sembla un dels enigmes més fascinants del comportament humà. És probable que arribar a comprendre'n les causes i poder combatre-les sigui un dels avenços més importants per eixamplar en totes les dimensions els horitzons de benestar de les generacions futures. Francament, no crec que sigui més important vèncer el càncer que trobar la vacuna cognitiva contra els biaixos que mantenen a mitja humanitat en la misèria i a l'altra mitja, la que es pot permetre dedicar una part del seu temps a la reflexió intel·lectual (si em permenten el groller abús semàntic), sota aquest recel gutural permanent vers l'economia de mercat. I si els sembla exagerat, visitin Seül i després Pyongyang.

El professor Pinker en parla al seu últim llibre:
"The logic of the market remains cognitively unnatural. People all over the world think that every object has an intrinic fair price (as opposed to being worth whatever people are willing to pay for it at the time), that middlemen are parasites (despite the service they render in gathering goods from distant places and making them conveniently available to buyers), and that charging interest is immoral (despite the fact that money is more valuable to people at some times than at others). These fallacies come naturally to an Exchange mindset in which distributions are fair only when equivalent quantities of stuff change hands. The mental model of face-to-face, tit-for-tat exchanges is ill-equipped to handle the abstruse apparatus of a market economy."

Steven Pinker, The Stuff of Thought.

4 comentaris:

Blogger Xevi ha dit...

La gent creu que els intermediaris fan encarir el producte i d'aquí la ràbia no merescuda. Molta gent creu que el mateix productor hauria de fer de transportista i venedor, sense que se'n ressentís la qualitat el producte, etc. En resum, la gent és imbècil.

1:37 p. m.  
Blogger Juli Surell ha dit...

La gent que sóm imbècils no pensem malament dels distribuidors a causa d'una depravació moral que ens proporciona plaer a través de l'odi al distribuïdor. Ni tan sols pensem que tots els distribudors siguin sangoneres, ja que fins i tot els més imbècils d'entre els imbècils comprenem que ni el pagès ni el fabricant poden anar a repartir el seu producte a les tardes després de plegar de treballar. Això els imbècils ho entenem.
El que no entenem els imbècils és que hi hagi distribuïdors que, aprofitant el seu emplaçament estratègic en el mercat, especulin i acaparin i manipulin. I menys quan es tracte de productes de primera necessitat com ho són els aliments.
Dit això, us demano a vosaltres, els ungits per la clarividència divina, que no tingueu en compte la nostra estultícia, fruit de personalitats laxes i deixades, de les poques ganes de treballar que tenim i del molt limitat que són les nostres capacitats intel·lectuals. Us demanem que no marxeu a viure al Estats Units, que el nostre pobre, trist i imbècil país us necessita tant com el pa que menja i que eficaçment en proporcionen els incompresos distribuïdors, creadors de riquesa i guies espirituals de tota la patoleia de savis que els entenen i estimen.

10:03 a. m.  
Blogger Xevi ha dit...

D'aliments, al món, en sobren. I els pobres de l'àfrica que no tenen aliments no és per culpa de què no en puguin tenir, i tampoc per culpa dels distribuidors. Els problemes d'alimentació a l'àfrica són deguts a les dictadures, l'autarquia, el comunisme, el socialisme, la república bananera, l'ecologisme, el comerç just, i un llarg et cètera.

I si el problema és que hi ha distribuidors que venen massa car sense raó aparent, el millor és que entre tota aquesta gent indignada per aquest fet muntin una empresa de distribució per tenir millors preus. Si taaaaanta gent hi ha en contra d'aquests distribuïdors malignes, amb que cadascuna d'aquestes persones hi posi un €, ja tenim l'empresa muntada.

Ah, és clar, muntar empreses cada cop és més complicat per culpa de la burocràcia i l'estúpida regulació socialista.

6:59 p. m.  
Anonymous Clatellot al Matonet ha dit...

No hi ha en tot Catalunya cosa més obtusa que el Matonet aquest de les peliculetes...
Encara piules, Matonet?

7:29 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici