Víctimes del cervell

El fet que idees com aquesta o aquesta i que individus com aquest i aquest altre tinguin i hagin tingut durant tants anys l'èxit conegut i patit per tothom em sembla un dels enigmes més fascinants del comportament humà. És probable que arribar a comprendre'n les causes i poder combatre-les sigui un dels avenços més importants per eixamplar en totes les dimensions els horitzons de benestar de les generacions futures. Francament, no crec que sigui més important vèncer el càncer que trobar la vacuna cognitiva contra els biaixos que mantenen a mitja humanitat en la misèria i a l'altra mitja, la que es pot permetre dedicar una part del seu temps a la reflexió intel·lectual (si em permenten el groller abús semàntic), sota aquest recel gutural permanent vers l'economia de mercat. I si els sembla exagerat, visitin Seül i després Pyongyang.

El professor Pinker en parla al seu últim llibre:

"The logic of the market remains cognitively unnatural. People all over the world think that every object has an intrinic fair price (as opposed to being worth whatever people are willing to pay for it at the time), that middlemen are parasites (despite the service they render in gathering goods from distant places and making them conveniently available to buyers), and that charging interest is immoral (despite the fact that money is more valuable to people at some times than at others). These fallacies come naturally to an Exchange mindset in which distributions are fair only when equivalent quantities of stuff change hands. The mental model of face-to-face, tit-for-tat exchanges is ill-equipped to handle the abstruse apparatus of a market economy."

Steven Pinker, The Stuff of Thought.