Canvi climàtic: duros a 4 pessetes

El deixo triar: un milió d'euros avui o 25 milions d'aquí 50 anys. O més en general: quants milions li hauria de prometre per d'aquí 50 anys perquè renunciés a un milió avui? I si li dic que de fet només potser li regalo els 25 o els que siguin, que també poden ser menys o, segons com, més, en funció d'una pila de factors que encara ni jo mateix entenc del tot? Deixant de banda aquesta última pregunta, més per físics i climatòlegs en el cas que ens ocupa, la clau per respondre les dues primeres és determinar la manera de valorar quantitats a través del temps: un mètode que permeti establir una equivalència entre quantitats futures i presents, per allò de no comparar peres i pomes, ja m'entenen. Estem d'acord que vostè preferirà, si li pregunto avui, un duro que no pas quatre pessetes i m'atreveixo a dir que també es quedarà abans amb un milió ara que no amb la promesa d'un milió d'aquí 50 anys; en aquest cas, per prendre la decisió, implícitament està utilitzant el que s'anomena taxa de descompte per poder comparar les dues quantitats (iguals en termes nominals).

I aquesta és la clau de la política a seguir davant del 'canvi climàtic'. Alguns pretenen que renunciem avui, ara i aquí a part de la nostra riquesa o capacitat de crear-ne (el 'milió avui' de què parlàvem) perquè d'aquí 100 o 150 anys ens diuen que hi sortirem guanyant. L'informe Stern, per exemple. Però com sabem si hi sortirem guanyant al cap i a la fi? Un exemple amb quatre números:

Suposem que el cost del canvi climàtic (pol·lució, canvis en el nivell del mar, temperatura, etc) pels habitants de la terra d'aquí 50 anys s'estima en dos bilions d'euros (s'entén que utilitzo euros, o qualsevol altra moneda, perquè és una magnitud que permet fer càlculs, però sempre estem parlant de benestar, no de diners estrictament). Doncs bé, aplicant una taxa de descompte del 3% anual (xifra raonable, suggerida per economistes com Gary Becker o Tyler Cowen) els dos bilions futurs equivaldrien a mig bilió d'avui. Què vol dir això? Senzillament que tota decisió per combatre el canvi climàtic el cost de la qual superi avui aquesta magnitud és el que vulgarment es diu vendre un duro a quatre pessetes. Un desafiament a la saviesa popular.

I perquè diu l'informe Stern que ens surt a compte pagar un dineral ara o d'aquí poc per estalviar-nos els costos a llarg termini del canvi climàtic? Ja s'ho deuen imaginar: utilitza una taxa de descompte pràcticament negligible.

S'imaginen també que el senyor Stern em soluciona el problema del pis? Només m'ha de deixar diners aplicant la seva taxa de descompte.