Un altre nivell

Avui he conegut la que serà la meva IA (International Assistant) durant el semestre. Per norma general prescindeixo d'aquest tipus de programes institucionals, però la idea, en aquest cas, no m'ha semblat dolenta del tot. Assignen a cada estudiant d'intercanvi un estudiant del BC a temps complet perquè li faci de tutor i l'introdueixi ràpidament al seu cercle de coneixences; una manera d'accelerar la nostra inserció a la societat bostoniana. A mi m'ha tocat la Nicole, de Singapur. Dues coses m'han sorprès: la quantitat d'informació que havia recollit sobre mi (fins i tot em tenia preparat un regal d'aniversari) i les poques bajanades que ha dit durant l'estona que hem parlat. Vull dir que a Barcelona el més normal quan coneixes un universitari (que no estudii economia) és que t'enxufi tota la corrua de tòpics estàndard sobre com veu el món i l'economia. Ella parlava de la globalització sense complexos, sense donar-hi excessiva transcendència, com el que és: una conquesta de la llibertat humana, obvietat que a les meves castigades orelles europees els ha sonat a música celestial.