Pinso socialdemòcrata
Avui, en una mostra de generositat que difícilment es repetirà, obsequio els socialdemòcrates amb un argument força convincent a favor d'una certa redistribució de riquesa.
La clau és pensar en l'absència de misèria com un bé públic de la mateixa naturalesa que l'enllumenat públic o la recollida d'escombraries. És cert que tothom valora els carrers il·luminats i nets però lògicament tothom prefereix no contribuir directament a les despeses que comporta mantenir-los així perquè són conscients que de fet no és necessari; amb el que paguen els altres n'hi ha de sobres. És a dir, és possible, si els altres paguen, tenir carrers nets i il·luminats sense pagar un duro un mateix. El problema és que tothom segueix el mateix raonament i el resultat és que aviat t'has de quedar a casa de la merda que hi ha al carrer.
L'ordre de preferències podria ser el següent:
1. Carrer net i NO pagar jo, que ho paguin tot els altres.
2. Carrer net i pagar jo la meva part i els altres la seva.
3. Carrer brut i NO pagar.
4. Carrer brut i pagar jo, els altres no.
Noti's que si tothom segueix el raonament anterior amb l'objectiu de situar-se en la primera opció, preferida per tots, el resultat és inexorablement l'opció 3. Ningú no paga i el carrer fot fàstic. Lògicament ningú no decidirà unilateralment pagar perquè això seria baixar al punt 4, que és encara pitjor. Equilibri de Nash.
Aplicat al cas que ens ocupa, si considerem que 'absència de misèria' al nostre voltant és un bé públic de les mateixes característiques que tenir el carrer net (absència de porqueria), podem ordenar les preferències així:
1. No misèria, no pagar.
2. No misèria, pagar la meva part i els altres la seva.
3. Misèria, no pagar.
4. Misèria, pagar jo, els altres no.
Sense cap coacció externa és fàcil veure que el resultat és el 3 també. Si l'Estat intervé i obliga tothom a fer la seva contribució com fa en el cas de l'enllumenat o la neteja, és possible situar-se a l'escenari 2. Sí, això vol dir que en determinats supòsits podria estar justificada una certa redistribució de la renda (en el sentit de transferències als més miserables, punt). No confondre això amb un argument a favor de la progressivitat de l'impost/robatori sobre la renda, són coses diferents.
Disclaimer: No cal dir que com a ultraliberal salvatge que sóc estic en contra d'aquesta política redistributiva sota qualsevol circumstància, però m'ha agradat (i sorprès) l'elegància de l'argument.
enviat per El Director a la/es
4:13 a. m.
8 comentaris:
Això d'anar als Estats Units t'està afectant, eh!!! Cada setmana voldria un article proper als socialdemòcrates, sens dubte...i dona records de part meva a la Hillary, que un dia d'aquests li aniré a fer una visiteta..encara que si et trobes el Giuliani, també pots donar-li, no hi ha com tenir sang italiana. Encara que la millor sens dubte serà la Condolezza, però vigila que no et vegi articles com aquests!!!! Sort!!! Ah i per cert!!! No et llegeixis l'article meu d'avui, et pot donar cagarrines!! jejejeje
Liberalment correcte? A mi no em convences pas. jeje!
Mira, el problema del liberalisme és, justament, fer la suposició de que la pobresa i la misèria es poden considerar com un bé.
L'altre dia, comatnavem amb en Raül una obvietat i és que si alguna cosa diferencia les dretes de les esquerres és la moral.
Les esquerres solem introduir una moral a les nostres vides que les dretes solen no voler valorar en moltes ocasions.
Per mí, eliminar la pobresa és quelcom necessari que només s'aconseguirá si TOTS "paguem" sense esperar que algú no "pagui".
Eliminar la misèria del món es pot entendre com un equilibri econòmic si ho pensem com una divisió de rentes, per exemple. (Cosa que jo tampoc trobo posituva, no tots podem tenir X calers al banc per igual). Però no ho podem pas entendre com un bé pel qual hem de pagar i obtindre'n una utilitat.
Suposo, i remarco, suposo, que per una persona de dretes es pot considerar l'absència de misèria com quelcom que aporta utilitat a la persona. Per la gent d'esquerres és entès com quelcom necessari per no sentir-se malament. és una neteja de consiència, vaja.
M'agrada que per una vegada mostris aquesta ment oberta a algú que no siguis tu, està bé (de tant en tant) recordar-se que un no viu sol a la terra. Està molt bé (fora ironies, t'ho dic de debò) que hagis fet aquest acostament a un raonament socialdemòcrata; tot i això, et traeixes amb l'últim paràgraf, que revela que et sotmets al neoliberalisme de manera sistemàtica, fins i tot quan creus (o tens la sospita) que segueix un raonament equivocat.
A partir d'aquí, vull fer-te una visió diferent d'aquest conflicte. Vistos els teus interessos, pensa que si ajudes la gent que pateix misèria (que, com que és una desesa col·lectiva, no et surt tampoc massa car) amplies el nombre de consumidors, la qual cosa, en un sistema capitalista com el que tan admires, ja va bé.
Putu cínic ajajja, pobresa=escombreries del carrer!!!!
Jordi, un dia ja et vaig dir que l'Stuart Mill era molt bon home. L'altre dia, fent un sopar, em va comentar que l'havies trucat. Ara ho entenc tot.
De tota manera, et deixes quelcom que l'Stuart també explica, amb el seu estil tan entenedor: als rics els interessa que no hi hagi pobres. Tu, que l'altre dia vas trucar-li, ja deus saber per què...
El que sí que troben interessant és que, podríem dir que, aparentment, hi ha hagut una espècie de marçalització d'en Jordi (tu), i una jordització d'en Marçal, ho dic més que res perquè tu ara et dediques a fer veure que la socialdemocràcia té arguments vàlids, i jo em dedico a criticar l'okupació al meu blog. En fi, salutacions europeees.
Marçal, nO et confonguis, el Jordi no defensa res, senzillament plateja uns arguments. Això teu és pur politiqueo partidista d'intel·lectualitat 0.
Des de la macroeconomia sa pogut comprovar que el lliberalisme pur va ser un error. les economies mundials han anat aprenent que l'estat té un fator molt important en el creixemet economic i també en la redistribucio, volen dir que té una alta importancia social. gracies a les teories keynesianes i a les noves tecnologies l'economia mundial ha pogut creixer. lestat com totohom sap recapta impostos i part dakest son utlitizats en subvencions que provoken un augment del consum. però també fa despesa pública molt més importan en l'economia pk provoca un augment ple en l'economia des una millora de la productivitat gracies als transport, però també a la demanda ke se li fan a les empreses
Espero que no hagis estudiat mai macroeconomia nano i sigui aquesta la causa d'aquesta ignorància, perquè si ho has fet...m'agradaria conèixer el professor.
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici